Abans de començar

1.Què és l’arqueologia?

L’Arqueologia és la disciplina que estudia el passat de l’home a través de les restes materials que ha deixat al llarg del temps. Si hi analitzes aquesta definició, diem “restes materials” en compte d’objectes perquè el treball arqueològic no se centra només en l’estudi dels instruments fets per l’home (recipients ceràmics, monedes, estris de pedra, os, metall o de qualsevol altre material, etc…) sinó que també té en compte qualsevol altra empremta física que es relacione amb activitat humana, per exemple: restes dels ossos animals que formaven part de la seua alimentació, restes de llavors dels fruits que va consumir, restes de carbó de la fusta de les seues cases, etc.

Pot ser que ja t’hages fet aquesta pregunta: d’on provenen tots aquests vestigis que estudia l’Arqueologia? És molt freqüent pensar que les restes antigues que estudien els arqueòlegs i que es guarden en els museus es van trobar ocasionalment, sense que ningú els buscara. Moltes altres persones creuen que el treball de l’arqueòleg és una activitat improvisada i que va al camp a la recerca d’objectes a l’atzar. Açò no és totalment cert.

És veritat que molts objectes apareixen per casualitat quan s’hi realitza un edifici, una carretera o qualsevol altra obra de construcció, però una altra gran quantitat d’ells són el producte de campanyes d’excavació científica que s’hi realitzen en llocs on, prèviament, se sap que hi ha vestigis del passat.

Però, com se sap que hi ha restes abans de realitzar una excavació? Gràcies als estudis i prospeccions sobre superfícies àmplies del territori. Una “prospecció arqueològica” és una exploració o rastreig de la superfície del terreny en una comarca determinada, amb la finalitat d’elaborar-hi “cartes arqueològiques”, que són estudis amb indicacions de llocs arqueològics. 

Encara que en una prospecció no s’excava el terreny, es pot saber amb bastant certesa on hi va haver ocupació antiga. Per exemple, si s’exploren totes les coves d’una vall muntanyosa – i s’hi para atenció si hi ha pintures en les parets o algun fragment d’objectes prehistòrics en el sòl – es pot estimar els llocs ocupats durant la prehistòria. En el futur, aquest estudi podrà servir perquè altres arqueòlegs inicien una excavació minuciosa en el lloc que més els interesse i d’aquesta manera es recuperaran molts objectes arqueològics, que acabaran finalment en un museu.

És evident, que els especialistes no coneixen tots els llocs arqueològics que existeixen en un país, hi ha molts jaciments que no s’han descobert encara (i, potser, mai s’hi descobriran), ara bé,  amb els que ja coneixem s’hi poden fer innombrables investigacions.