ELS PANELLS DIDÀCTICS

La quantitat de material que es troba en un jaciment arqueològic és molt gran i variada. L’arqueòleg no pot per sí només conéixer en profunditat disciplines tan diferents com ara zoologia, geologia o química. Es necessita l’ajuda de molts altres especialistes per a extraure la màxima informació. 

Al llarg del corredor del museu, dividit en tres sectors, podràs veure uns panells amb text que expliquen les Ciències Auxiliars de l’arqueologia.

Primera safata didàctica

S’hi agrupen les “Ciències Ambientals”, que aporten informació de l’ambient i del clima d’èpoques passades.

• Sedimentologia. Estudia les terres i sediments geològics dipositats en un jaciment arqueològic. Aporten informació valuosa sobre fenòmens naturals com, per exemple, el clima antic.
• Palinologia. Analitza les restes de pol·len que es conserven en els estrats per a identificar la vegetació que convivia amb l’home del passat. És un treball que es realitza al microscopi, com els que ací hem instal·lat.
• Carpología. Estudia les restes de fruits i llavors, que s’hi conserven normalment carbonitzats. Gràcies a ella es pot conéixer, per exemple, les espècies vegetals que l’home antic consumia.
• Antracologia. Analitza les restes de fusta carbonitzada. Identifica el tipus de fusta que l’home utilitzava per als seus treballs i també ens dóna informació sobre la vegetació del passat.
• Malacologia. Estudia les petxines marines i terrestres (caragols) que apareixen en els jaciments arqueològics. Donen informació sobre l’ambient i el clima del passat.
• Arqueozoologia. S’ocupa de l’estudi de les restes d’animals trobats en les excavacions. No sols dóna informació de la fauna d’una determinada època sinó que, a més, aporta informació sobre les activitats humanes (caça, pesca, ramaderia) i de la seua dieta.

DENDROCRONOLOGIA

És un mètode de datació que es basa en els anells de creixement dels troncs dels arbres. Els arbres van formant cada any un nou anell, amb un gruix i una separació que depén de les condicions ambientals (temperatura, pluges, etc). Un arbre amb molts anells és un arbre que ha tingut una llarga vida. Arbres de la mateixa espècie que hagen viscut en la mateixa zona tindran anells del mateix gruix. Amb arbres de distintes èpoques d’una mateixa regió, es pot crear una seqüència contínua que comprenga des de l’actualitat fins a èpoques passades. Si trobem un tros de fusta suficientment gran perquè s’hi aprecien els seus anells ho podem comparar amb eixa llarga seqüència que ja tenim i així podem saber amb molta precisió quan va ser talat aquest arbre i, per tant, quan va ser utilitzat per l’home.

En el següent exemple es va a datar un tros de fusta d’un jaciment romà. Segueix la seqüència i n’esbrinaràs  la datació… Tin en compte que l’exemple que ací mostrem no correspon a un cas real, està deliberadament exagerat perquè veges com funciona aquest mètode. Lògicament s’hi necessiten moltíssimes més mostres de fusta per a formar una llarga cadena de datació que arribe fins a l’antiguitat.

Segona safata didàctica

Ací s’han diferenciat les “ciències de la cronologia” i les “ciències de l’home”.

Les “ciències de la cronologia” són disciplines relacionades amb la datació. Encara que són molts els mètodes, els que ací mostrem són els dos més coneguts:

• Dendrocronologia. Es tracta de l’estudi dels anells dels trossos de fusta recuperats arqueològicament. Es poden comparar amb una seqüència d’anells que ja tenim ben establida i d’aquesta manera podem saber l’edat de l’arbre i l’època en què es va utilitzar la fusta. (Veure pàgina anterior)

• Carboni 14 (C-14). Fins al moment és el mètode de datació més precís. Només es pot aplicar a material orgànic (carbó vegetal, os, llavors, fusta, teixits o petxines). La molècula de C-14 està present en tots els éssers vius del planeta. Quan un organisme mor el seu C-14 comença a desaparéixer a poc a poc, a un ritme constant que es pot mesurar. Així es pot saber el temps transcorregut des de la mort d’aquell organisme. Amb ajuda del dibuix podràs comprendre millor el procés.

Les “Ciències de l’Home” aporten informació tant dels aspectes físics com socials o culturals. 

• Antropologia Física. Estudia els ossos humans, que apareixen normalment en els soterraments, per a saber l’edat i el sexe de l’individu.
• Paleopatologia. Estudia les malalties que va patir l’home antic, i analitza els ossos recuperats. Es pot descobrir també la causa de la mort.

• Etnoarqueologia. Estudia els formes de vida tradicionals per a obtindre dades d’aplicació al coneixement de les societats del passat.
• Numismàtica. Estudia les monedes. Dóna informació sobre aspectes econòmics i comercials.Però també és una bona eina de cronologia.
• Epigrafia. Estudia les inscripcions realitzades sobre un suport dur (pedra, metall, ceràmica). Aporta dades sobre la societat, l’economia la religió i la cronologia.
• Anàlisi de fonts escrites. La crítica de textos antics (literaris, històrics,…) aporta informació sobre el món del passat, normalment en aspectes que l’arqueologia és més limitada, per exemple, en el món de les creences, modes, fets històrics…

Tercera safata didàctica

En aquesta secció s’hi reuneixen les disciplines relacionades amb l’estudi dels objectes, que s’inclouen en el terme “arqueometria”. L’arqueometria està integrada per un conjunt de disciplines diverses que utilitzen diferents mètodes, segons la naturalesa de l’objecte que s’hi analitza. Tot això amb la finalitat d’obtindre noves dades referents a la tècnica, a la procedència o a la cronologia dels materials arqueològics.

Una altra de les disciplines relacionada amb l’estudi dels objectes arqueològics és la “traceologia”. Analitza les traces d’ús dels estris de pedra, d’os o de metall amb ajuda d’un miscroscopi. Aquesta disciplina aporta molta informació per a conéixer la funció dels objectes usats.