EL MARQ REALITZA LA REPLICA DEL RELLEU VISIGÒTIC
(Albufereta, Alacant)

 

El Marq ha realitzat una còpia fidel d'una de les peces més emblemàtiques del cristianisme antic de la província d'Alacant que se la portaran a la seu del bisbat Orihuela-Alacant a la seua seu d'aquesta última ciutat.
Les tasques per a l'obtenció de la rèplica, desenvolupades al laboratori de restauració del MARQ, han estat realitzades per les restauradores Silvia Roca i Elena Santamarina, Antonio Chumillas com a auxiliar de restauració i amb la col•laboració d'Ana Rodríguez, en qualitat de becària de restauració .
El treball ha consistit en la confecció d'un motlle de silicona líquida sobre el qual es va convertir un preparat de resina de polièster i pols de marbre amb el qual s’hi va aconseguir el positiu, pràcticament idèntic a l'original. 

 

    

La peça original:

Pedra arenosa
97 x 46 x 12 i 66 x 50 x 13 cm
Època visigoda
Segle VII dC

Relleu de pedra arenosa decorada amb simbologia cristiana, trobat al marge dret del barranc de la zona humida de l'Albufereta, al costat del mar i a 3 km al nord del centre històric d'Alacant, al costat del jaciment del Tossal de Manises on es va erigir la ciutat romana de Lucentum.
La peça té forma rectangular i mostra dos cercles tangents. La vora exterior de la llosa i cercles queden remarcats per una línia incisa. El primer està compost, de fora a dins, per una circumferència llisa, un ratllat oblic o trenat i una estrella o roseta de sis puntes, i entre elles es distingeixen figures fusiformes tallades a bisell. El segon, i tot seguint el mateix ordre, està format per una circumferència llisa, un motiu circular en forma de corona de fulla de palmera o llorer que tanca una creu de braços triangulars amb els extrems còncaus, i als costats del braç superior les lletres "C" i "S". Entre aquest cercle i el cantell de la llosa, apareixen, als extrems, les lletres gregues "alfa", mal traçada, i "omega".
Actualment la peça està exposada a la sala de Cultura romana i antiguitat tardana del MARQ.

Circumstàncies de la troballa:

Aquesta peça, juntament amb un altre relleu similar, encara que incomplet, es va trobar en les primeres dècades del segle XX formant part de la coberta d'una tomba d'inicis de l'edat mitjana. (segle VIII). Es tracta per tant d'una reutilització d'un element decoratiu arquitectònic (fris o potser cancell) que ornamentaria una basílica cristiana d'època visigoda. Cal destacar que al mateix lloc s’hi va descobrir, en la dècada dels anys 20 del segle passat, una cripta feta amb carreus dins de la qual s’hi trobava un sarcòfag de pedra que possiblement formés part de la basílica de la qual procedia el relleu.

Consideracions històriques:

Plaques amb aquest tipus de decoració apareixen formant part de frisos, cancells i taules d'altar, i amb un patró decoratiu similar es documenten en diferents nuclis urbans del sud-est peninsular enumerats al Pacte de Teodomir (acord entre aquest noble visigot i les tropes musulmanes que acabaven de conquerir el regne cristià) com ara són el Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), Cerro de la Almagra (Mula, Múrcia) i Begastri (Cehegín, Múrcia) el que pot fer-nos entendre l'existència d'un o diferents tallers àulics que proveirien de material arquitectònic ornamental a ciutats principals afavorides des de Toledo, la capital visigoda.
El relleu, la cripta esmentada i un enorme nombre de soterraments tardoantics trobats a la mateixa zona indiquen que a l'Albufereta d'Alacant va existir un nucli de població amb un important espai de culte cristià d'època visigoda, cosa que també porta a pensar que hi va radicar la ciutat de Laqant esmentada al Pacte de Teodomir.

La simbologia:

Pel que fa al significat dels elements presents, la creu és la pròpia d'època visigoda, de tipus grec (quatre braços o banyes de la mateixa longitud que es tallen perpendicularment en el seu punt mitjà). Símbol del cristianisme primitiu per excel•lència, és la principal icona de la fe, ja que en creu van morir Jesucrist i nombrosos màrtirs dels primers segles. De la mateixa manera simbolitza la relació entre el cel i la terra, així com els quatre punts cardinals, que constitueixen el centre de l'equilibri entre l'activitat i la passivitat. La creu patent pot aparèixer, com és aquest el cas, amb els signes "alfa" i "omega" penjant dels seus braços horitzontals. Són aquestes les lletres apocalíptiques ( "Crist com a principi i fi de totes les coses") pròpies dels crismó (emblema signogràfic de Crist) i d'arrel romanobizantina.
D'altra banda, les rosetes moltes vegades són resultat de la multiplicació de cercles secants en plaques de cancell visigots, elements sempre inscrits en cercles, figura geomètrica que atorga un significat còsmic ( "Crist sol"), i associades a les idees d'equilibri, harmonia i justícia.

Manuel Olcina Domenech