El MARQ Alicante utiliza cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia de navegación
y realizar tareas de analítica. Si continúa navegando, entendemos que acepta nuestra política de cookies.

Cerrar este mensaje











 

 

 

Delicious

 

PEÇA DEL MES. Premsa de fusta amb tòrcul a caragol

 

 

 

 

 

        PREMSA DE FUSTA AMB TÒRCUL A CARAGOL

Edat contemporània
Principis del segle XIX

 

Fusta amb elements de ferro
Alt.: 92 cm; long.: 85 cm; ampl.: 32 cm; llargària tòrcul: 65’5 cm

Nº CS: 10426
Signatura: FH-0004

Catalogació: Rosa Mª Castells González (14/11/2001)
Complimentat: Elena González Nicolau (17/09/2014)

 

Premsa d’un sol tòrcul central de fusta, per a processos que requereixen una pressió suau i continuada, que pertany a la Col·lecció Fons Històric del MARQ i actualment s'exposa a la Sala dedicada a l’Edat Moderna i Contemporàniade l’exposició permanent del museu (MO-VITRINA 14). La premsa està construïda a partir d’un marc de fustasobre quatre peus disposats en “V” invertida, per mitjà de tècniques de serrat, assemblatge i envernissat. El mecanisme de pressió està conformat per la biga superior i el tòrcul central que la travessa: accionat per dos manovelles, empeny la travessera pressionant el producte (formatge) col·locat dins un cèrcol sobre la biga inferior o llit. L’acanaladura tallada guia el producte resultant del premsat (sèrum) cap a un recipient que es col·locaria sota la premsa. L’únic element metàl·lic són els cèrcols de ferro que subjecten les manovelles al tòrcul. En la intervenció realitzada al MARQ en 2001 es va eliminar el corc i es van serrar les potes perquè estaven molt afectades. L’estat actual es estable i no s’observen noves marques d’acció del corc.

 

Les premses de fusta amb tòrcul a caragol s’utilitzaven en la producció tradicional de mel i cera, formatge, sidra, vi, oli i panfígol. El mecanisme de premsat és comú a totes estes màquines preindustrials; no obstant, en este cas, l’acanaladura del llit i la travessera allargada per a repartir i atenuar la pressió indiquen que es tracta d’una premsa per a l’elaboració de formatge. Així i tot, és comú que les premses de formatge s’aprofitaren també per a fer panfígol, essent comú en el context de la producció familiar que amb una mateixa màquina s’elaboren diferents productes.

 

En la tecnologia preindustrial, les primeres premses documentades són les de cunya, aparegudes durant el període hel·lenístic (323-30 a.C.). Les de caragol es desenvolupen pràcticament al mateix temps. Este tipus de premses, amb tòrcul a caragol i fetes enterament amb fusta, es generalitzen en el segle XIX i perviuen fins mitjans del segle XX, quan la mecanització de la producció alimentària substitueix l’elaboració artesanal casolana.

 

L’elaboració de formatge en l’àmbit rural i familiar és una forma de conservar la llet sobrant de la munyida. Per donar forma al formatge, s’utilitza un cèrcol o anell. Tradicionalment, estos cèrcols s’han fet, segons les regions, d’espart, ceràmica, fusta o escorça d’arbre i, més tardanament, de llanda. A través dels forats o dels espais entre el trenat s’evacua el sèrum. En esta premsa, el cèrcol s’encaixaria en l’acanaladura tallada en la biga inferior. En l’elaboració manual del formatge, s’utilitza un recipient de fusta per a evacuar el sèrum, d’eixe recipient pren la forma l’acanaladura.

 

Abans de la introducció de la premsa, una volta realitzat el premsat manual durant una hora, els formatges havien d’estar durant 24 hores col·locats entre dos taulells pressionats amb grans pedres per finalitzar el procés. La utilització d’este tipus de premses redueix l’esforç i la duració del procés d’extracció del sèrum.

 

Encara que algunes premses de cera tenen la mateixa morfologia que les de formatge, normalment solen tenir una gàbia de ferro o de fusta amb un èmbol interior que concentra i augmenta la força exercida sobre les bresques, ja que cal una pressió major per a l’obtenció de la cera. És també al segle XIX quan alguns apicultors introdueixen les premses meleres per a separar la mel i la cera. Tradicionalment, es feia amb les mans. A mitjans del segle XX són substituïdes pel centrifugador de mel, que és més eficaç.

 

De la mateixa manera, en l’elaboració del vi també s’utilitza este tipus de premsa per a un segon processat del raïm: una volta acabats els dos trepitjats, les restes que en queden passen per la premsa. El producte resultant (anomenat “premsa”) es mescla amb el vi obtingut en els trepitjats perquè te altres propietats. Els fusos de fusta per a premses conservats al Museu del Vi (Vilafranca del Penedès) testimonien l’ús d’este tipus de premsa en l’elaboració del vi. Les premses d’un sol fus són difícils de trobar en l’actualitat, mentre que les de dos fusos encara són abundants en La Rioja.

 

PARAL·LELS

Premsa de formatge (nº INV: 1989/058-001).

Provinent de Zamora, en “ENSERES”, Museo Etnográfico de Castilla y León, Fundación Siglo para las Artes en Castilla y León, D.L., 2002. p. 265.

Taulell i pleita d’espart per fer formatge (Nº INV: 1.782)

Provinent d’una casa familiar del Camp d’Elx, Museu Escolar de Pusol (Elx)

Recipient per arreplegar el sèrum

Sopeña Pérez, F.; “El queso de Aliva: una elaboración artesana” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 12, 1978, p. 18, Fig.5

Premsa de panfígol (Nº INV: 15.524)

Provinent d’una casa familiar del Camp d’Elx, Museu Escolar de Pusol (Elx)

Premsa de cera (nº INV: CE01335)

Museu etnogràfic de Cantàbria, col·lecció estable.

Premsa de cera (nº INV: 6717).

Provinent de San Martín de Humada (Burgos), en “Animalario, visiones humanas sobre mundos animales”, Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico, Secretaría General Técnica, Ministerio de Cultura, 2005, p.276.

Premsa de cera

Col·lecció Abert Simón, en Lemeunier, G.; “Geografía de la cera en España y Francia”, Investigaciones de Historia Económica, vol.7, 2011, p.6, fig.6.

Premsa de cera (Nº INV: 00100)

Provinent de Ceresola, “Catálogo del Museo Ángel Orensanz y Artes del Serrablo”, ed. DPH, 1980, p. 57

Premsa de vi i sidra

Museu d’Ojacastro, en Alarcón Román, C.; Conde López, S. y Rodríguez Collado, M., “Artesanías Riojanas” en Etnografía Española, Ministerio de Cultura, vol. 6, 1987, pp.192-193

Premsa d’oli

Caserío de San Benito, Alameda (Málaga) en Gómez Delgado, B. M.; “Prensas de viga y quintal: pervivencia y evolución de tecnologías preindustriales en la producción agroalimentaria. El caso de la Hacienda Cerero en San Lúcar la Mayor”, en Jornadas Andaluzas de Patrimonio Industrial y de la Obra Pública, 2012, p. 7

 

BIBLIOGRAFIA

                  -           Lafuente Vidal, J.: “Museo Arqueológico Provincial de Alicante. Catálogo-Guía”, Institut d’Estudis Alacantins, vol. XII, 1959, p. 78, nº INV: 215.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA PER A LA IDENTIFICACIÓ DE LA FUNCIÓ DE LA PREMSA

Sobre l’elaboració artesanal de formatge

-           De Leidaola, F., “El pastoreo tradicional en Guipuzkoa” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 55-56, 1991, pp. 23 i 24.

-           Fernández de Paz, E., “Artesanías y artesanos en la Sierra Norte Sevillana: aproximación etnográfica” enEtnografía Española, Ministerio de Cultura, vol. 6, 1987, pp.166-169

-           González Mena, Mª A., “Tradiciones ganaderas en antigüedad. Un rincón del cerrato palentino” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 14, 1979, p.16-17.

-           Sánchez, E.; Timón, Mª P. Y Salmador N.; “La cerámica relacionada con la Leche y sus derivados” enNarria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 8, 1977, pp. 3-4

-           Sopeña Pérez, F.; “El queso de Aliva: una elaboración artesana” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 12, 1978, pp. 17-19

Sobre l’elaboració artesanal de mel i cera

-           Díaz Maderuelo, R.; Zapata de la Vega, J.; Adánez Pavón, J. y Quinto Romero, Mª Luisa de, “El oficio artesano de la cerería en Segovia” en Etnografía Española, Ministerio de Cultura, vol. 5, 1985, pp.273-351.

-           Lemeunier, G.; “Geografía de la cera en España y Francia”, Investigaciones de Historia Económica, vol.7, 2011, p.6, fig.6.

-           López Álvarez, J.; “¿Animal doméstico o animal salvaje? La relación del hombre y las abejas” en “Animalario, visiones humanes sobre mundos animales”, Museo del Traje. Centro de investigación del Patrimonio Etnológico, Secretaría General Técnica, Ministerio de Cultura, 2005, p.82.

-           López Álvarez, X.; “Las Abejas, la miel y la cera en la sociedad tradicional asturiana”, Real Instituto de Estudios Asturianos, Oviedo, 1994. 

-           Padilla Montoya, C., “Las colmenas sorianas. Miel y cera.” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, 1978, vol. 11, pp. 15 i 16

-           Sánchez Trujillano, Mª T.; Gómez Martínez, J. R.; “A un panal de rica miel”, Museo de La Rioja, Logroño, 2001.

Sobre l’elaboració artesanal d’oli

-           Gómez Delgado, B. M.; “Prensas de viga y quintal: pervivencia y evolución de tecnologías preindustriales en la producción agroalimentaria. El caso de la Hacienda Cerero en San Lúcar la Mayor”, en Jornadas Andaluzas de Patrimonio Industrial y de la Obra Pública, 2012

Sobre l’elaboració artesanal de vi

-           Alarcón Román, C.; Conde López, S. y Rodríguez Collado, M., “Artesanías Riojanas” en Etnografía Española, Ministerio de Cultura, vol. 6, 1987, pp.192-193

-           Chasco Oyon, J.A., “La elaboración artesanal del vino y del aceite en La Rioja Alavesa” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 53-54, 1991, p.37

-           Merino, A. “El Pajar-Museo de objetos e instrumentos Populares en Ojacastro” en Narria: Estudios de artes y costumbres populares, Universidad Autónoma de Madrid, Museo de Artes y Tradiciones Populares, vol. 10, 1978, pp. 33-36

te puede interesar te puede interesar

 

síguenos en facebook síguenos en twitter síguenos en google plus Canal Vimeo del MARQ la tienda del MARQ reservas escolares  

Página diseñada y realizada por
CREHAZ COMUNICACIÓN Y TECNOLOGÍA