El diputat de Cultura inaugura l'exposició 'Ajuares per a l'eternitat', que ja es pot visitar al Museu Arqueològic i Paleontològic del municipi
El Museu Arqueològic i Paleontològic de Rojales acollirà definitivament lexposició del MARQ “Ajuars per a l'eternitat. El ritu funerari al Cabezo del Molino” amb quatre conjunts de joies bizantines trobades a la necròpolis del jaciment del Cap del Molí de la localitat.
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha inaugurat aquest matí la mostra al costat de l'alcalde de la localitat, Antonio Pérez, el director del Museu Arqueològic d'Alacant, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, José Alberto Cortés, la regidora de Cultura de Rojals, Immaculada Chazarra, i l'arqueòloga i tècnic d'Exposicions de la Fundació MARQ, Mª Teresa Ximénez d'Embún.
Com ha explicat Navarro, “aquesta proposta neix dels resultats obtinguts en els treballs de recerca duts a terme des de l'any 2018 a l'enclavament del Cabezo del Molino, un projecte que forma part del Pla Anual d'Excavacions de la Diputació d'Alacant, a través del MARQ, amb la col·laboració des dels inicis de l'Ajuntament de Rojales i del Museu Arqueològic i Paleontològic d'aquesta localitat”.
A través d'una nova museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, 'Ajuares para l'eternidad' mostra un moment particular de la història. El Cabezo del Molino és un dels primers jaciments de la província on s'ha pogut constatar la presència de població d'època bizantina (segles VI-VII dC), en aquest cas a través d'una gran necròpolis que, a més, és de les primeres manifestacions al nostre territori de comunitats cristines al món rural.
De les excavacions en destaca l'elevat nombre de soterraments infantils trobats -segurament víctimes de la greu epidèmia anomenada pesta de Justinià- i la localització d'un conjunt de sepultures femenines d'edats molt joves -entre 6 i 12 anys- que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Aquestes nenes van tenir una mort sobtada i prematura que els va impedir fer en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.
Per això, en la seva mort, i amb el màxim de les cures, van ser vestides de forma especial, amb joies pròpies de les núvies. En aquests casos, com ha explicat Ximénez de Embún, “el ritu funerari documentat és impactant i commovedor i ens ha deixat conjunts compostos per collarets i arracades, de matèries primeres d'alta qualitat com l'ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”.
D'altra banda, la campanya passada del Pla d'Excavacions al jaciment va concloure amb importants troballes i novetats. Les restes descobertes mostren un edifici la planta i tipologia del qual s'assemblen a les de les primeres basíliques cristianes (comparables en mida amb les actuals ermites). Aquesta troballa, de gran rellevància per al món científic, podria suposar la documentació, per primer cop, d'un conjunt funerari complet que inclouria dues àrees d'enterraments i un edifici religiós associat a elles. A més, l'antiguitat del conjunt funerari li afegeix un valor especial, ja que podria ser una de les basíliques o edificis religiosos de caràcter rural més antics de la província d'Alacant.
