Rituals de pastors
Canibalisme i soterraments a la Cova de Randero
(Pedreguer)
V-III mil·lenni aC
Sala interior i galeria més profunda de la cova.
EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC
L'exposició presenta els resultats de les investigacions
realitzades entre 2007 i 2021 per un equip d'especialistes, a
el marc del Projecte d'Excavació Arqueològica de la Cova del Randero, en què, a través del MARQ, està implicada la Diputació d'Alacant, en estreta col·laboració amb l'Ajuntament de Pedreguer.
Aquests avenços han convertit la Cova del Randero en un dels jaciments més rellevants de l'Est de la Península Ibèrica per abordar l'habitació en cova del Neolític Mitjà (entre el 4500 i el 4000 aC), així com el vessant funerari del Neolític Final-Calcolític (entre el 3700 vida de grups humans que practicaven una economia de producció, cultivaven cereals i cuidaven ramats, utilitzant els diferents espais interns de la cova per a fins diversos.
UN REFUGI PER AL BESTIAR
A la segona meitat del V mil·lenni aC (Neolític Mitjà), la Cova
del Randero va ser utilitzada com a refugi per petits grups de pastors per protegir el seu bestiar, principalment ovelles i cabres. Traslladaven els seus ramats estacionalment, entre les
zones baixes i de muntanya mitjana, assegurant així el seu aliment.
Adaptaven els espais de la cova a les seves necessitats, separant el bestiar: la zona més externa per als adults, la galeria central per a les femelles prenyades i nounats, garantint la reproducció i la producció de llet, mentre que l'àrea més interna servia per al descans dels pastors i per processar la carn dels animals.
En aquest àmbit intern es va trobar una fossa amb un gran recipient
ceràmic d'ús multifuncional: servia per cuinar diferents
preparats, perfumar l'ambient escalfant plantes aromàtiques, i actuar com a dipòsit de foc per a il·luminació.
UN ESPAI PER ALS SEUS MORTS
Entre el IV i III mil·lenni aC (Neolític Final-Calcolític) s'han
documentat restes òssies humanes les datacions de les quals per C14
confirmen l'ús del lloc com a espai d'enterrament,
dins del fenomen de la inhumació col·lectiva. Un dels
troballes més destacades és el crani complet d'un home d'entre 35 i 45 anys, localitzat a la galeria més interna de la
cova. Es va trobar aïllat, en una disposició inusual, protegit per pedres, i la seva datació (3400 aC) el situa aproximadament quatre segles abans que la resta dels enterraments, considerant-ho com un crani-relíquia.
La identificació d'elements de tancament en dos àmbits interns de la cova va permetre una conservació excepcional d'objectes vinculats a l'ornament dels difunts ia l'aixovar que acompanyava els rituals funeraris. Entre ells s'inclouen comptes de collaret, penjolls, destrals, azuelas, ganivets de sílex, gots ceràmics, i un excel·lent conjunt de 17 puntes de fletxa de sílex.
Troballa d'una fossa amb preparat a la base per calçar un
gran recipient ceràmic.
Trobada d'un crani-relíquia a la galeria més interna de la cova.
Gran atuell ceràmic que va servir per cuinar, perfumar i il·luminar.
Ajuars que formaven part dels enterraments:
penjoll d'os, punta de fletxa i ganivet elaborats amb sílex.
Crani d'home de 35-45 anys datat el 3400 aC
CANIBALISME RITUAL
Relacionats amb l'ús ramader del V mil·lenni aC (Neolític
Mitjà) es van trobar les restes òssies de dos nens, una de
aproximadament 7-8 anys i un altre nadó. El seu estudi
antropològic i tafonòmic va revelar diverses marques a la
superfície dels ossos, com a talls realitzats amb estris de
sílex, fractures per a l'extracció de la medul·la i mossegades
humanes. Aquests senyals evidencien un tractament particular de
els cossos després de la mort, suggerint la pràctica del canibalisme
com un ritu funerari vinculat al dol. Aquest acte podria
haver estat una manera d'expressar un gest afectuós, un
reconeixement de la connexió amb un ésser estimat o proper,
el llaç del qual es desitjava preservar.
3- Marques de tall realitzades amb sílex vistes amb microscopi.
4- Marca de dent humana vista mitjançant Microscopia Electrònica.
Mandíbula de nen de 7-8 anys amb diferents marques a la superfície.
