Le Castellar de Morera d'Elx est il la Madîna d'al-cAskar dels texts àrabs?

La regió oriental d'al-Andalus (Sharq al-Andalus) coneix, durant els segles VIII – IX una forta desurbanització (prolongant
una situació ja compromesa a l'època visigòtica). És només a partir del segle X que les ciutats d'aquesta regió, amb la reanimació del comerç mediterrani, comencen a assolir la importància. La descripció d'Andalus redactada cap a la fi del segle IX per l'autor oriental al-Ya'qûbî, que no esmenta Múrcia, assenyala a la regió de
Tudmir només dues ciutats notables (dotades d'un púlpit per predicar o minvar) Lorca i al-'Askar. Aquesta ciutat d'al-'Askar (paraula que designa un exèrcit o, com a topònim, un “campament militar”) apareix
també en un petit nombre de fonts relatives als esdeveniments que es produeixen a la regió a finals de l'IX i al començament del segle X. L'article examina la possibilitat perquè aquest nom de lloc hagués pogut aplicar-se l'emplaçament arqueològic vast i tardà-antic i de l'alta Edat Mitjana de Castellar de Morera, prop d'Elx.
Amb el suport d'aquesta hipòtesi, podem aportar primer el fet que aquesta identificació permetria satisfer el buit poc explicable que representa la desaparició de la ciutat d'Elx tant textos com l'arqueologia entre l'abandó de l'emplaçament antic d'Alcúdia i l'època del taifes.
A continuació sobretot es pot al·legar que la família del Shaykh al-Islamî, un dels principals rebels a l'autoritat omeia a l'època del fitna o anarquia política del final del segle IX i del principi del X a la regió de Tudmir, que se sap que té al-`Askar, hagi estat, segons Ibn Hazm, establert a Elx.