LLÚRIA
SENYORS I SENYORES DE LA TERRA
L'any 2025, es commemora el 720è aniversari de la mort del Gran Almirall de la Corona d'Aragó, el noble calabrès Roger de Llúria que es va produir el gener de l'any 1305. Llúria esdevingué, gràcies als seus mèrits militars, un dels principals impulsors de la política expansionista de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània plantejada pels reis de la Corona d'Aragó, Jaume I, Pere III, Jaume II, Alfons IV i Pere IV.
A més, com a noble resident als territoris de l'antic Regne de València, va obtenir nombrosos privilegis i propietats entre les quals destaquen per la seua importància els castra de Calp i Cocentaina. Tots dos territoris, sumats al costat d'altres com Alcoi o el Puig de Santa Maria, el converteixen en un dels senyors més importants de la segona meitat del segle XIII i inicis del segle XIV, una època cabdal en la nostra història valenciana, en què es forja el que avui coneixem com a Comunitat Valenciana, la terra que avui ens identifica com a poble.
SEU
COCENTAINA
D'OCTUBRE DEL 2025 A OCTUBRE DEL 2026
EL PALAU COMTAL
HORARI:
Dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 hores.
Dissabtes i diumenges: de 10 a 13 hores.
Preu entrada: 1,50 €. Pagament només amb targeta.
Pl. El Pla s/n
Contacte: Tel. 686424506
Per això, la Diputació d'Alacant, a través del MARQ Museu Arqueològic d'Alacant i la Fundació CV MARQ, han unit forces amb l'Ajuntament de Calp i l'Ajuntament de Cocentaina, dos dels municipis que van ser claus en l'esdevenir del territori controlat per l'almirall per produir l'exposició Llúria, Senyors i Senyores de la terra que recull les fites principals de la figura d'aquests personatges històrics i posa en valor l'empremta material que actualment en tenim.
Tant Calp com Cocentaina, han expressat el seu interès a realitzar una sèrie d'esdeveniments i activitats culturals al voltant del ANY LLÚRIA, per celebrar la història de les dues poblacions, posar en valor la cultura material que conservem i difondre la figura d'aquests dos personatges històrics que van marcar l'evolució i el desenvolupament dels dos municipis.
Tot i la importància cabdal que va tenir aquest personatge i la seva família en la història de la nostra terra, es tracta d'un personatge escassament divulgat per al públic general. Per això, es considera necessari recuperar aquesta figura tan transcendent per comprendre la configuració del territori de l'actual nord de la província d'Alacant.
En aquest mateix any 2025, també commemorem el 700 aniversari de la mort de Saurina d'Entenza, noble d'una de les grans famílies de la Corona d'Aragó en època medieval i segona dona de Roger de Llúria que va morir l'any 1325. A la mort de l'almirall el 1305, Saurina es va fer càrrec, juntament amb els tutors establerts per la corona, de la gestió de la Casa de Llúria davant de l'escassa edat de les seves.
Davant la prematura mort dels dos homes, Saurina va actuar com “dòmina in pectore”, sent clau i fonamental el seu testament, on s'estableix la divisió territorial entre les diferents filles vives de l'almirall, Beatriz, Jofredina i, sobretot, Margarita de Llúria i Entenza, filla directa del matrimoni, qui es converteix en 1325, per mor i desig de Saurina i prèvia dura negociació amb Pere IV d'Aragó, dòmina amb tots els drets del castrum de Calp i Altea, essent una de les poques dones que s'alça amb el poder senyorial del seu territori.
Per la seva posició de “dona de”, la figura de Saurina ha estat escassament valorada per la historiografia fins que, gràcies a les darreres investigacions dutes a terme pel MARQ, s'ha posat en valor el seu paper com a agent inductor de la supervivència de la seva família en una època d'enorme competència senyorial pels rics territoris de l'antic Regne de València.
La seva figura, exempta dels mèrits militars del moment, però portant a la seva sang i al seu caràcter el pes d'una de les famílies més nobles i prestigioses de la Corona d'Aragó, ha de ser reivindicada i equiparada a la del seu cònjuge, ja que va gestionar i administrar el territori de la família, impulsant obres tan importants com la Torre Comtal del Castell domus que donarà lloc al Palau Comtal de Cocentaina oa la reconstrucció de la muralla medieval d'aquesta vila, a més d'obres pies d'enorme valor històric com el Reial Convent de Santa Clara a Xàtiva, de la qual va ser la primera abadessa o l'Església de Santa Maria del Puig, obra que va finalitzar la seva filla Margarita.
Per això, la Diputació d'Alacant, a través del MARQ Museu Arqueològic d'Alacant, ha dut a terme importants descobriments al voltant de la figura d'aquests personatges històrics en enclavaments controlats per la Casa de Llúria com a la Pobla d'Ifac, un dels jaciments arqueològics referents a l'estudi de l'època feudal al territori valencià. Precisament, aquest any 2025, se celebrarà també el XX ANIVERSARI de l'inici del projecte de recerca a la Pobla d'Ifac (2005-2025), cosa que li dóna encara més força a la realització d'aquesta mostra i dels esdeveniments que es puguin organitzar al seu voltant.
SALA D'EXPOSICIÓ
PECES DESTACADES
Finestra gòtica de la Domus Domini de la Pobla d'Ifac
Primera meitat del segle XIV
MARQ Museu Arqueològic d'Alacant
La Pobla d'Ifac compta amb un impressionant edifici, dedicat a ser la residència de la Casa de Llúria al territori. Va ser aixecada a principis del segle XIV i compta amb dues plantes i una alçada de 14 metres. La planta inferior estava destinada al servei de guàrdia que vigilava la Porta del Nord ia les cuines, on es preparaven el dinar dels membres de la família, mentre hi residien, o dels seus representants. A la planta superior, hi havia una sala d'uns 100 metres quadrats, il·luminada amb 5 finestrals ajimezadis del tipus coronella, amb arcs semicirculars i trebolats, dotats d'un mainell al centre que es coronava amb un capitell de rosetes dodecapètals. Aquests tipus de finestres es fabricaven en sèrie i es tallaven als tallers de la ciutat de Girona per part d'una gran escola d'artistes que treballaven en la construcció d'esglésies, monestirs o cases senyorials com la que s'ha descobert a Ifac.
Volta de capella de l´Església gòtica Beata Santa Maria d´Ifac
Primera meitat del segle XIV
MARQ Museu Arqueològic d'Alacant
Aquesta volta impressionant, formada per 37 peces de carreuat tallat, sustentava el sostre d'una de les capelles gòtiques de l'església Beata Santa Maria de la Pobla d'Ifac, va ser descoberta l'any 2009, sent una de les peces més importants recuperades en aquests 20 anys de treballs a la Pobla d'Ifach. La peça principal d'aquest volta, la seva clau, segurament estaria decorada amb un tondo circular de fusta amb l'emblema de Casa de Llúria i que estava subjectat per dos claus que encara s'hi poden observar. L'església va ser promoguda per la dòmina Margarida de Llúria i Entenza, filla de l'almirall Roger de Llúria i de Saurina d'Entenza i va iniciar-ne la construcció l'any 1343.
