Els diputats d'Arquitectura i Cultura, Carmen Sellés i Joan de Déu Navarro, han recorregut aquest matí el paratge al costat de l'alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, el director del MARQ, Manuel Olcina, i el director de l'Àrea d'Arquitectura, Rafael Pérez, per comprovar in situ els avenços de la darrera campanya del Pla anual d'excavacions del MARQ.
Fins ara, al jaciment del Campello només es coneixien els centres religiosos, representats pels dos temples, i els espais productius amb els cups, almàsseres, forns de brea, tallers d'espart, magatzems i instal·lacions per al salat de peix, però només es tenia constància d'un edifici dedicat a allotjar els habitants de l'enclavament.
“La identificació d'aquest nou espai suposa un gran avenç perquè ens permetrà conèixer una mica més sobre la vida quotidiana de les persones que van habitar la Illeta i continuar treballant per investigar sobre la història de la nostra província.", ha manifestat el diputat. Per la seva banda, Carmen Sellés ha afirmat que s'ha procedit a la consolidació de les estructures arquitectòniques perquè els visitants del jaciment puguin gaudir dels nous espais i ampliar així l'oferta museística.
L'edifici identificat va patir moltes remodelacions, incendis i ampliacions. Els terres de terra piconada de les habitacions van ser reiteradament repavimentats i en un d'ells s'han detectat les restes del calçat fabricat amb espart amb una antiguitat de poc menys de 2.300 anys. “No és fàcil que es conservi la matèria orgànica i per això la importància d'aquesta troballa que ens mostra directament un dels elements de protecció per als peus emprats a la primera meitat del s. III a. C. i que ha subsistit amb poques variacions fins als nostres dies”, ha explicat Olcina.
A més, s'ha identificat part del mobiliari dels departaments que consistia en bancs de tova i una llar que va tenir un llarg ús continu amb diverses refraccions que en van modificar lleugerament l'aspecte. També s'ha pogut localitzar part de la vaixella domèstica, de procedència majoritàriament forana com la gerra, els salsers i pàters de vernís negre i vermell púnics fabricats a la zona de Cartago, àmfores i gerres de la zona púnico-ebusitana, pàteres de petites estampilles i algunes olles de ceràmica de ceràmica i ceràmica de ceràmica.
D'altra banda, aquests dies conclou la campanya 2025 al Tossal de Manises, la primera d´un projecte de quatre anys que té per objectiu excavar el gran edifici annex al fòrum i arribar als estrats fundacionals de l´espai habitat, de finals del segle III a. C
L'edifici és una gran estructura rectangular de 10'20 per 19 metres la funcionalitat dels quals no es coneix ja que no presenta elements que la puguin definir. En retirar les primeres capes de terra, han aparegut una sèrie d'estructures de planta quadrada i rectangular, afectades parcialment pel foc. Com ha explicat Olcina, “cronològicament són anteriors a l'època augustea, és a dir, anterior a l'establiment de l'Imperi, a finals de segle I aC”.
Algunes característiques apunten que podria ser part de la primera ciutat fundada per Amílcar Barca, Akra Leuké, a la fi del segle III a. C., que va ser destruïda pels romans durant la Segona Guerra Púnica. “Si es confirmés aquest extrem, tindríem al final del projecte una enorme zona, de 196 m2 on es visualitzaria de manera clara aquesta ciutat púnica, amb els seus edificis i carrers, una cosa excepcional a l'arqueologia d'Espanya”, ha conclòs el diputat.
