El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat aquest matí una exposició que recull les investigacions dutes a terme a la Cova del Randero de Pedreguer. 'Rituals de pastors' mostrarà durant uns mesos al vestíbul del museu els resultats de les excavacions que van confirmar el primera troballa de canibalisme ritual del Llevant Peninsular en el context del Neolític.
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha presentat la nova proposta amb l'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, així com la directora regional d'Alacant-Centre de Banc Sabadell, Ana Ponsoda, el director del MARQ, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, Josep Albert Cortés, i els comissaris de l'exposició, Consol Roca de Togores i Jorge A. Soler, director del MUBAG.
Navarro ha agraït la feina i la investigació de l'equip d'experts, voluntaris i professionals que han col·laborat durant més d'una dècada d'excavacions, entre 2007 i 2021, en el marc del Projecte d'Excavació Arqueològica de la Cova del Randero, impulsat per la Diputació d'Alacant en col·laboració estreta amb l'Ajuntament de Pedreguer. La mostra inclou un conjunt de puntes de fletxa, un crani utilitzat com a relíquia, un atuell i restes de la mandíbula d'un nen que evidencien el primera troballa de canibalisme ritual del Neolític a la zona del llevant.
Aquests avenços han convertit l'enclavament en un dels jaciments més rellevants de l'Est de la Península Ibèrica per abordar l'habitació en cova del Neolític Mitjà (entre el 4500 i el 4000 aC), així com la vessant funerària del Neolític Final-Calcolític (entre el 3700 i el 25 de gener de 2000). grups humans que practicaven una economia de producció, cultivaven cereals i cuidaven ramats.
Com han explicat els comissaris, es distingeixen dues fases. D'una banda el Neolític Mitjà, quan el jaciment es va utilitzar com a refugi per petits grups de pastors per a resguardar el seu bestiar adaptant els espais de la cova a les seves necessitats, separant el bestiar: la zona més externa per als adults i la galeria central per a les femelles prenyades i nadons, garantint la reproducció i la producció de llet, mentre que l'àrea més interna servia per al descans. En aquest àmbit intern es va trobar una fossa amb un gran recipient ceràmic que servia per cuinar, perfumar l'ambient escalfant plantes aromàtiques, i actuar com a dipòsit de foc per a il·luminació.
En el marc de la segona fase, al Neolític Final-Calcolític, s'han documentat restes òssies humanes que confirmen l'ús del lloc com a espai d'enterrament. Una de les troballes més destacades és la crani complet d'un home d'entre 35 i 45 anys, localitzat a la galeria més interna de la cova. Es va trobar aïllat, en una disposició inusual, protegit per pedres, i la seva datació (3400 aC) el situa aproximadament quatre segles abans que la resta dels soterraments. La identificació d'elements de tancament en dos àmbits interns de la cova va permetre una conservació excepcional d'objectes vinculats a l'ornament dels difunts ia l'aixovar que acompanyava els rituals funeraris. Entre ells s'inclouen comptes de collaret, penjolls, destrals, azuelas, ganivets de sílex, gots ceràmics, i un excel·lent conjunt de 17 puntes de fletxa de sílex.
Finalment, i relacionats amb l'ús ramader del Neolític Mitjà es van trobar les restes òssies de dos nens, un d'aproximadament 7-8 anys i un altre nounat. El seu estudi va revelar diverses marques a la superfície dels ossos, com a talls realitzats amb útils de sílex, fractures per a l'extracció de la medul·la i mossegades humanes. Aquests senyals evidencien un tractament particular dels cossos després de la mort, suggerint la pràctica del canibalisme com un ritu funerari vinculat al dol. Aquest acte podria haver estat una manera d'expressar un gest afectuós, un reconeixement de la connexió amb un ésser estimat o proper, el llaç del qual es volia preservar.
