La mostra, inaugurada a Madrid pel diputat de Cultura, la sotssecretària del Ministeri de Cultura i la directora del MAN, estarà oberta fins al gener.
El MARQ ha inaugurat aquest matí al Museu Arqueològic Nacional de Madrid l'exposició 'La Princesa dels Carpats”, un conjunt excepcional amb més de 4.000 anys d'antiguitat trobat en una sepultura argàrica de San Antón (Oriola).
El diputat de Cultura, Joan de Déu Navarro, ha presentat la mostra al costat de la subsecretària del Ministeri de Cultura, Carmen Páez, la directora del MAN, Isabel Esquerre, el director del MARQ, Manuel Olcina, i l'arqueòleg del MARQ i comissari de la mostra, Juan Antonio López Padilla.
“Per a la Diputació d'Alacant suposa una gran satisfacció exhibir aquesta mostra al MAN i oferir una oportunitat única per admirar un aixovar funerari de l'Edat de Bronze i conèixer la seva extraordinària història gràcies a la llarga tasca de recerca duta a terme per l'equip d'arqueòlegs i tècnics del MARQ”, ha manifestat Navarro, que ha recordat la important línia de col·laboració que hi ha establerta entre els dos museus.
Fins al 25 de gener de 2026, la Sala de Novetats Arqueològiques situada al vestíbul del MAN acollirà l'exposició que inclou un got de ceràmica, un ganivet i un punxó de metall amb mànec d'os, dues espirals de plata i 42 cons d'or, procedents d'una sepultura de l'Edat del Bronze del jaciment oriolano de San Antón, així com tres colleters i quatre anells d'or del mateix jaciment. Tothom pertany a la col·lecció permanent de la Diputació d'Alacant que custodia el MARQ.
Es tracta d'un conjunt de peces de la Edat de Bronze, amb més de 4.000 anys d'antiguitat, trobats a Oriola fa més d'un segle pel jesuïta Juliol Furgús en una sepultura pertanyent a la denominada cultura d'El Argar. La dona que jeia en aquella tomba estava vestida amb dues espirals de plata, un ganivet de coure embolicat en un mocador de lli, un punxó de metall, així com un atuell de ceràmica feta a mà, col·locat davant del seu cap, i un conjunt de 75 petitíssims cons d'or perforats, de coll.
Tal com ha explicat Olcina, “aquests minúsculs cons d'or són únics, ja que segueix sense haver-se trobat res semblant en el context de l'Edat del Bronze peninsular, i les investigacions assenyalen cap a Europa oriental on, al voltant de la conca dels Carpats i en època contemporània a la cultura de l'Argar, s'elaboraven peces idèntiques que es cosien a les teles”.
Els darrers estudis han pogut demostrar que a la societat argàrica, com moltes altres a l'Europa de l'Edat del Bronze, les dones abandonaven els seus llogarets d'origen per casar-se. En el cas de les elits, aquests intercanvis matrimonials eren els que permetien forjar aliances comercials internacionals amb famílies d'un mateix estatus social, però d'altres punts d'Europa i de la Mediterrània.
Aquest descobriment és resultat d'un ardu treball al voltant de l'Edat del Bronze en general, ia la societat d'El Argar en particular, que des de ja fa més de quinze anys es desenvolupa des del MARQ, amb el suport de la Diputació. En els treballs, encapçalats per López Padilla, hi han participat el catedràtic de Prehistòria Francisco Javier Jover i els especialistes de la Universitat d'Alacant, Ricardo E. Basso i Maria Pastor.
