L'anyàlisi de residus orgànics sobre ceràmiques arqueologiques és una eina capaç de caracteritzar la funcionalitat dels recipients analitzats. No obstant això, les conservacions dels residus orgànics en aquests contextos poden veure's afectats per processos de degradacioi contaminacioque alteren la seva composicion originaria impossibilitant la identificacion de la substància de què procedeixen. En aquest context, aquest treball se centra a definir un protocol de mostreig optimitzat per minimitzar aquests elements. L'estudi és precedit per una feina, tambééde caràcter metodologic, destinat a constatar la conservacion dels residus orgànics en el context destudi. El conjunt de peces incloses en aquest estudi procedeixen de quatre jaciments del grup arqueologic argaric: Gates (Turre, Almería), La Bastida (Totana, Múrcia), La Tira del Llenç (Totana, Múrcia) i L'Almoloya (Plec, Múrcia), dels quals es van analitzar els residus orgànics de 85 recipients procedents de contextos habitacionals i funeraris datats al llarg de la diacronía argarica (2200-155 cal ANE). L'anyàlisi metodologic realitzat sobre aquest corpus material ha permès generar un protocol únic per al mostreig òptim, en el qual es minimitzen els elements de degradacioi contaminacion del contingut arqueologic i de servirà com a suport metodologic per a futures investigacions de residus orgànics.
