La peça, inèdita, procede de l'excavació realitzada el 1984 al Tossal de la Cala de Benidorm per Francisco García Hernández. Durant aquesta campanya es va intentar acotar l'extensió del jaciment i també es van excavar 13 departaments. L'autor fa una descripció a la seva tesi de llicenciatura de les estructures exhumades però no fa referència a tots els materials recuperats. Per contra, sí que estudia uns peixos enters conservats al Museu Provincial d'Arqueologia procedents del jaciment i excavades per José Belda (GARCÍA, 1984).

L'últim estudi realitzat sobre el jaciment, l'ha fet Sonia Bayo (BAI, 2010), que revisa les peces descobertes per José Belda així com les de l'excavació de Miquel Tarradell de l'any 1965, de les quals no publicaria més que una ressenya el 1985 (TARRADELL, 19) Dels peixos estudiats per Sonia Bayo del mateix jaciment se'n coneix només un lebes enter (CS 5636), però aquest està pintat a la part superior, el clau és pla i conserva dues anses (BAI, 2010, pàg. 87, fig. 36).

Aquesta autora data el jaciment per les ceràmiques recuperades i valorant la cronologia donada pels altres estudiosos entre les darreries del segle III i el segle I a Indicant com el moment de major ocupació del poblat entre els segles II i I ane (BAO, 2010, pàg. 142), període on s'enquadraria el lebes que ara és. 

El lebes estudiat té una forma clàssica perfectament identificable, que apareix a diversos jaciments del voltant d'Alacant, com el Tossal de les Basses (VVAA, 2007, pàg. 104) o l'Alcúdia d'Elx (SALA, 1992, pàg. 42, fig. 19, E-21). Segons la tipologia ibèrica, es tracta d'un recipient semi-obert amb una boca ampla que facilitaria les feines quotidianes d'àmbit domèstic, i poden presentar o no decoració. Aquest lebes, restaurat al MARQ a l'agost de 2014, forma part del que es coneix com a ceràmica fina ibèrica (Tipus A.II.6.2 de Mata i Bonet), i està fet al torn, allisat i pintat amb decoració monocroma i traçat gros. El tipus ceràmic recorda els calders metàl·lics del món grec que reben el nom de lebes (MATA, BONET, 1992, pàg. 129).

BIBLIOGRAFIA

- BAYO FUENTES, S. (2010): "El jaciment ibèric de "El Tossal de la Cala". Nou estudi dels materials dipositats al MARQ corresponents a les excavacions de José Belda i Miquel Tarradell". Treballs d'Arqueologia, 1. MARQ, Diputació d'Alacant.

- BELDA DOMÍNGUEZ, J. (1950-51): “Museu Provincial d'Alacant, Nous Ingressos” A Memòries dels Museus Arqueològics Provincials. Madrid, pàg. 79-105.

- FLETCHER VALLS, D. (1969): “Cala VII, nova inscripció ibèrica de Benidorm”. A Arxiu Espanyol d'Arqueologia, vol. 42, núms. 119-120. Madrid.

- GARCÍA HERNÁNDEZ, F. (1986): “El jaciment ibèric del Tossal de la Cala (Benidorm): els materials dipositats al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant”. Memòria de Llicenciatura, original manuscrit. Alacant.

- LOPEZ SEGUÍ, E.; TORREGROSA GIMÉNEZ, P. (2006): El Principat (Finestrat, Alacant): un àrea industrial del poblat ibero-romà del Tossal de la Cala. Finestrat

- MATA PARREÑO, C.; BONET ROSAT, H. (1992): “La ceràmica ibèrica: assaig de tipologia”. A Treballs Diversos del SIP. núm. 89. Estudis d'Arquelogia ibèrica i romana, Homenatge a Enrique Pla Ballester. València, pàg. 117-173.

- SALA SELLÈS, F. (1992): La botiga de l'Alfarero del jaciment ibèric de l'Alcúdia (Elx – Alacant). Alacant.

- TARRADELL i MATEU, M. (1985): "El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d'excavació". A Fonaments, núm. 5, pàg. 113-128. Barcelona.

- VVAA. (2007): El jaciment arqueològic Tossal de les Basses, sis mil anys d'història d'Alacant. Alacant.