amorette

UN INSTRUMENT MUSICAL MECÀNIC DE FINALS DEL SEGLE XIX

Vista posterior de l'amorette

A l'àrea expositiva del vestíbul del MARQ s'exhibeix una curiosa i singular peça, un Amorette, que va ser donat el 2006 al museu pels germans Carmen i Luis Botella García. Aquest petit organell automàtic de vent, accionat a manovella és, juntament amb altres models similars, un dels primers reproductors de música que es van començar a fabricar a Alemanya a finals del segle XIX, destinats a l'àmbit domèstic. Podien executar una música programada prèviament que es fixava en un suport determinat (cilindre de pues, cinta perforada, disc perforat, rotlles de paper…). Van començar les companyies així a fabricar i registrar patents diferents com el Ariston, que funcionava amb discos de cartró perforat. Altres models van ser la Organina, el Herophon (de disc quadrat en què es movia el mecanisme interior en comptes del disc), el Manopan o la Celestina (en què la cançó es codificava en un rotlle de paper) o el Amorette, que funcionava amb discos de metall.

Els avenços en aquests tipus d'instruments, unit al desig generalitzat d'escoltar música a les llars, en un ambient cultural on el desenvolupament de la música teatral va servir per difondre els passatges musicals més enganxosos, va produir un resultat espectacular en poc temps, aconseguint una gran popularitat i afavorint la venda d'organets mecànics entre la burgesia. Només l'èxit posterior d'aparells com el Polyphon (amb discos de metall i cilindre de pues) o del Gramòfon, al canvi de segle, van anar acabant amb el seu regnat.

Discs perforats de metall de l'amorette

Els dotze discos que acompanyen el Amorette estan fabricats en metall (zinc). Aquests presenten al revers unes perforacions que es corresponen amb les notes musicals que conformen un passatge d'una cançó, mentre que a l'anvers es mostren els noms i els números de referència d'aquestes melodies.

En els treballs de documentació i investigació que es van dur a terme per esbrinar el seu nom, fabricació, època, etc., van ser fonamentals els contactes amb museus especialitzats en instruments musicals, com el Centre Etnogràfic de la Fundació Joaquín Díaz de Valladolid, des d'on es ens va facilitar la direcció d´un taller de restauració d´instruments musicals, recuperant així el so que, pel pas del temps, havia perdut.

Treballs de restauració de l'amorette 

Vista del mecanisme intern de linstrument

La seva exposició no quedava completa si aquesta recuperació acústica no s'immortalitzés, gravant els seus discos per perpetuar el seu so i poder gaudir en qualsevol moment de la seva música, igual que ho van fer els seus propietaris més d'un segle enrere. Des del museu es va contactar amb el músic i compositor Luis Ivars, autor de composicions musicals de nombroses exposicions temporals exhibides al MARQ, per tal d'encarregar-li l'enregistrament dels discos del Amorette. Aquí podran escoltar íntegrament, amb una perfecta fidelitat al so original, els passatges de cançons que contenen aquests dotze discos, des de polques (com L'Estudiantina) fins a cançons populars (com El Túria o El Colom), passant per marxes i valsos, representació dels gustos musicals del moment.

Placa de venda de l'amorette  

Secció d'instruments musicals del catàleg del Bazar Giner

L'AMORETTE. UN VIATGE EN EL TEMPS A TRAVÉS DEL SO.

Luis Ivars

El Amorette i altres marques d'organets pneumàtics van acostar, al seu moment, la música a l'àmbit privat. El somni de “congelar” les obres musicals per ser consumides en el moment desitjat va tenir en aquest aparell un protagonisme històric. És un element de l'arqueologia moderna. Fins a tal punt, que quan vaig descobrir el rigorós treball que Consuelo Roca de Togores havia realitzat al MARQ i vaig poder escoltar en viu el peculiar so del Amorette, vaig tenir la convicció que l'enregistrament de tot el seu repertori suposaria la millor iniciativa en nom de la seva transcendència en el temps. Pensat i fet. Va ser en estudi Sacramento. I sota la direcció tècnica de Daniel Saiz, revivim l'experiència de “reinterpretar” els vells discos de zinc al Amorette. Calia sentir com fluïa la música en girar la maneta per donar més o menys velocitat a la cançó i portar-la al seu tempo adequat. I així, de cop i volta, a través del so, es va obrir una finestra en el temps que ens va transmetre sensacions d'una època de més d'un segle enrere. Un viatge que us convido a gaudir a través del web del MARQ, amb l'audició d'aquest enregistrament.

El Amorette, tan lluny, tan a prop, va ser part d'una nova relació de la música amb les persones en una època de grans canvis. Avui, més d'un segle després, els ja vells reproductors de CD o els posteriors de mp3, són conseqüència d'aquella llavor de democratització de la música, que definitivament s'ha establert a la nostra quotidianitat.

Procés d'enregistrament dels discos de l'amorette 

Notació del teclat als seqüenciadors digitals