VENUS DE KOSTENKI
Estatueta femenina
Cultura Kostenki-Avdeevo
Kostenki I (Poliakova), nivell superior, segon
complex dhabitatges. Europa oriental, riu Don.
Excavacions de N. Praslov, any 1983.
Paleolític Superior, fa 23-21 mil anys.
Pedra calcària.
10,3 cm x 3,5 cm. Nº 2928/12.
La representació escultòrica d'una dona nua amb pits i ventre de formes exagerades està realitzada segons l'esquema de composició de l'època gravetenca. Les formes accentuades femenines, l'absència de trets a la cara, la inclinació del cap, els braços prims enganxats al tors i les cames juntes amb les línies del maluc ben definides es complementen amb el pla de l'esquena i amb la modelació detallada d'ornaments amb relleu.
Els adorns de l'estatueta proporcionen un caràcter únic. La rematada del clatell s'assembla a una base trenada a la part frontal de la qual s'enganxaven enfilalls de comptes o es cosien trenes de cuir amb aplics, cosa que queda demostrada a causa de l'existència de files lineals d'entalladures.
La forma de la bandolera de pit amb cintes sobre les espatlles, així com els braçalets damunt del colze i als canells estan realitzats amb tècnica de talls. En realitat, els adorns podien realitzar-se amb materials orgànics com ara cuir, pells, fibres vegetals. La superfície de l'estatueta estava ben allisada i pintada amb ocre vermell. A les natges i als malucs es poden observar grups de línies raspades que confirmen el procés de tractament de la superfície o la representació parcial de la roba (trences de fils, cordes i cintes de cuir). L'estatueta va ser trencada a l'antiguitat, ja que després del seu ús en un ritual o de la pèrdua de la seva importància a les estatuetes d'argila se'ls arrencava el cap i les cames a cops. El pit i el ventre es deterioraven amb petits cops verticals.
La figureta va ser trobada cara avall a terra d'una cova semisoterrada. La semàntica de la imatge femenina en l'art gravetiense (23-22 mil·lennis aC) continua sent un misteri actualment. Les primeres troballes de les figuretes en els anys 1920-1930 van permetre parlar de matriarcat, més tard van ser interpretades com a Deeses Mare, com a mestresses de la llar o del món animal i van ser declarades símbols de fertilitat i procreació.
SA Demeschenko
