Termes de Popili

El seu nom es deu a una inscripció que recorda “Marco Popilio Onyx ho va fer dels seus diners”. En realitat, aquest personatge amplia un edifici anterior, dotant-lo d'un nou vestuari-frigidari, on s'hi va allotjar la inscripció.

Imatge: MARQ

Marco Popilio Onyx va ser un llibert, un esclau al qual el seu amo va concedir la llibertat. Sabem de la seva condició perquè, en una inscripció conservada al Museu de Belles Arts de València-Sant Pius V, on es refereix que també va pagar un temple a la ciutat, s'adona que va pertànyer a un col·legi sacerdotal (els serveurs augustals), càrrec reservat als lliberts.

Imatge: MARQ

...però també el seu cog-nomen Onyx, d'origen grec, delata el seu estatus. No vol dir que fos grec, sinó que era costum que els propietaris donessin als seus esclaus un nom hel·lè, ja que els conferia més valor.

Les Termes de Popili se situen a mig camí entre els banys republicans (segles II-I aC), en què les àrees calefactades es limiten a la banyera, i els banys d'època imperial, en què el sistema de hypocausta està desenvolupat i afecta el caldari i el tepidari. Podríem dir, doncs, que, atesa la data de construcció (en època d'August o Tiberi) és un edifici “antic”, ja que en aquella època les termes ja havien incorporat una moderna i millorada tipologia constructiva, que superaria els incòmodes edificis termals que descrivia Sèneca: “avui d'uns banys que no estiguin disposats de manera que amplíssims finestrals no rebin el sol tot el dia….es diu que són un niu d'escarabats.”

Imatge: MARQ