Senderisme a la Cava d'Agres

Enclavada al Parc Natural de la Serra de Mariola, la Cava Gran d'Agres, és un clar exemple d'arquitectura industrial que es va desenvolupar durant els segles XVII, XVIII i XIX dedicada a l'abastament de gel a terres valencianes. També coneguda com Cava Arquejada, per la singular arcada de carreuat que va sustentar la seva coberta, amb el temps s'ha convertit en una de les icones i senyal d'identitat d'aquest paratge natural on s'integren cultura, patrimoni i paisatge.

Construïda a la segona meitat del segle XVIII, la seva finalitat va ser emmagatzemar i mantenir la neu per a la producció i comercialització de gel, una activitat derivada de la demanda creixent d'aquest recurs per a fins terapèutics, culinaris i conservació d'aliments.

La Cava Gran és un dipòsit troncocònic de 17 m de profunditat i 15 m de diàmetre la capacitat útil del qual va suposar l'emmagatzematge de 2.000 m3 de neu. De planta hexagonal a la part aèria exterior, amb finestra a cadascun dels seus sis costats per on es llançava la neu, l'estructura de la teulada es va construir en volta nervada apuntada, formada per sis arcs (nervis). Disposa d´una galeria d´accés al´interior del pou per la qual es realitzaven les tasques d´extracció del gel.

Al començament del segle XX, amb la revolució que va suposar a la indústria del gel la producció de fred artificial, es va produir el seu abandonament, el desmantellament de la teulada i la consegüent degradació.

De titularitat pública des del 2008, la seva recuperació i posada en valor com a equipament de caràcter cultural ha estat duta a terme per la Diputació d'Alacant.

Recollida i emmagatzematge

L'activitat industrial comença en període hivernal, moment en què es recull i s'emmagatzema. És quan els jornalers són cridats a la feina mitjançant pregons i realitzen la recollida de la neu amb cabassos que transporten al pou on es picona en capes o tongades mitjançant pilons, perquè aquesta es compacte i perdi volum. A causa de la duresa del treball ho feien per torns, embolicant els seus peus en sacs evitant així congelacions. Omplit el pou, les portes de proveïment eren encegades per aïllar i conservar la neu.

Extracció i transport

Les tasques d'extracció es feien a l'estiu i cap al tard. La neu, molt endurida i compactada es serrava tallant-la en blocs que, hissats mitjançant politges, eren carregats a l'exterior a les alforges de les cavalleries embolicades en palla i mantes pesant cada càrrega 10 arroves (uns 120 kg). El trajecte es realitzava de nit per poder arribar al seu destí abans de l'alba, evitant així que el gel es fongués. Allí es dipositaven a les nevateries o cases de neu on es realitzava la venda, sent obligatori disposar-ne cada dia excepte multes o sancions en alguns casos quantioses. El preu del gel era variable, en ser el període estival el moment de més consum, els preus eren més elevats, en part per pal·liar les pèrdues que es produïen durant el transport.

Al començament del segle XX el comerç de la neu va arribar a l'ocàs amb l'aparició de les primeres fàbriques de gel artificial, provocant l'abandonament d'aquestes arquitectures industrials, singularment abundants a la nostra geografia de muntanya.

La Cava Gran d'Agres juntament amb els altres pous o caves de neu, o neveres, han estat reconegudes com a Béns Immobles de Rellevància Local per la Llei de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, per la qual cosa constitueixen equipaments de caràcter cultural del Parc Natural de la Serra de Mariola.

Formant part de l'entorn on s'ubica la Cava Gran trobem un altre atractiu dins del Parc

Natural de la Serra de Mariola, la Teixera d'Agres. Es tracta d'una de les poblacions de teixos més meridionals d'Europa, amb exemplars centenaris i d'altres rondant el mil·lenni. A recer de l'arquitectura de la Cava Arquejada, i al fons del pou, hi ha un dels 14 exemplars mascles dels 57 censats. Aquesta circumstància especial, juntament amb les sensacions inusuals que s'obtenen en baixar al fons de l'antic never, afegeix un valor excepcional a la visita.