PEÇA DEL MES. Escut heràldic gentilici

Aquesta peça heràldica forma part dels fons històrics patrimonials de la Diputació d'Alacant, i se'n desconeix la forma d'ingrés. Actualment, es troba exposada a la Sala d'Escuts del castell de Santa Bàrbara, ja que l'any 1969 l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Alacant va sol·licitar que fossin cedits tres escuts (entre els quals es parla) i una làpida commemorativa a la Diputació d'Alacant. El 7 d'abril del 1972, se signen definitivament els documents de cessió, lliurant-se les peces sol·licitades. Si bé es troba en bon estat de conservació, a la part del yelmo i lambrequins presenta erosions.

L'escut ovalat, realitzat en un lloc indeterminat d'Europa, està esculpit sobre un bloc ovalat de marbre blanc mitjançant tallat, cisellat i polit. S'ubica a l'interior d'una cornucòpia, sobre la qual reposa un casc o elm de front amb plomes, plomalls o lambrequins i celada oberta, i als costats el tanquen volutes barroques. L'escut pròpiament dit, està tallat en dues casernes.

Al primer, ubicat a la part superior, es representa, a la part esquerra, una torre emmerletada amb porta tancada i tres finestres; a la dreta, un braç armat la mà del qual porta un ram de tres branques i fulles. A la segona caserna, l'inferior, un Cigne o Oca coronat, nedant sobre aigua. 

Aquest escut podria pertànyer a una família noble alacantina, descendent dels PARAVICINO o PARAVICINI. Aquest llinatge, procedent de la ciutat de Como, de l'estat de Milà, a Itàlia, es va traslladar a Gènova, on es va dividir en diverses branques nobiliàries.

El primer d'aquest cognom que va fundar casa a Alacant va ser GABRIEL PARAVICÍ, natural de Como, casat amb CATALINA DE LA PORTA, també de Como. El seu fill JUAN BAUTISTA PARAVÍ I DE LA PORTA, va néixer a Milà, però va ser el primer que va venir i es va casar a Alacant, a la Parròquia de Santa Maria l'any 1597, amb MARGARITA BELDA, natural de Bocairent, a la província d'Alacant. Juan Bautista Paravecino va ser habilitat de noble pel Rei, i posat a l'estament dels cavallers.

El fill d'aquests, JOSÉ FRANCISCO PARAVICÍ I BELDA, va néixer a Alacant i va ser batejat a la Col·legiata de Sant Nicolau l'any 1582. Es va casar amb VIOLANT FRANCISCA PASQUAL I PASQUAL, nascuda a Muchamiel i filla de Jaime Pascual, Magnífic i .

El més conegut d'aquesta família va ser el fill dels anteriors, JUAN BAUTISTA PARAVICÍ I PASQUAL, nascut a Alacant i batejat a Santa Maria l'any 1615. Va ser Justícia d'Alacant el 1647 i Jurat el 1657 i 1661. Es va casar primer amb ANA MARIA DOMÍNGUEZ I CULLA, i després amb ISABEL JUAN I PASQUAL DEL POBIL, natural de Novelda.

El seu nebot, JOSÉ FRANCISCO PARAVICÍ I MARTÍNEZ DE FRESNEDA, nascut a Alacant i batejat a Santa Maria l'any 1652, va formar part per l'Estat Noble del primer Ajuntament borbònic d'Alacant el 1709.

Va casar a l'esmentada església l'any 1694, amb MARGARITA JUAN I CANICIA, filla de Cipriano Juan i Pasqual del Pobil, i d'Ana María Canicia i Pasqual; i germana de Bernardo, pare del marí i científic Jorge Juan i Santacilia. (MORELLA, 1956: 45)

Per a l'estudi d'aquesta peça són imprescindibles els coneixements que aporta l'Heràldica, una ciència auxiliar de la Història que mitjançant la descripció i l'estudi dels símbols reflectits al blasó ens permet identificar el titular que té les armes en qüestió. Armes que acompanyaran el cognom a través del temps i de lespai geogràfic.

Si la dificultat en els escuts municipals rau en saber quines són les armes veritables, ja que les arbitrarietats són abundants, en els gentilicis la dificultat apareix en pretendre identificar-ne els titulars. Molts han desaparegut com a famílies, altres han deixat de residir en aquestes llars i només se'n conserva el record o el topònim que dóna nom al lloc casa-solar o heretat.

Igual que l'escut de què es tracta, n'hi ha d'altres, d'entre els segles XVII, XVIII i XIX, procedents també de famílies nobiliàries d'origen estranger que van ser establertes a Espanya, en aquest cas, a la província d'Alacant, com ara l'escut de la família MARBEUF, una família forana, però establerta a Alacant ia la qual segons un expedient que es conserva a l'Arxiu Municipal d'Alacant li va ser concedit privilegi d'hidalguia el 27 de setembre de 1740 al Sr. Fco. Marbeuf i al seu descendència masculina.

Un altre cas és l'escut dels ALEMANY que, en no aparèixer al nobiliari alacantí anterior al s. XVIII hi hauria la possibilitat que fos un títol incorporat a partir d'aquell moment a Alacant.

Precisament aquest escut dels Alemany va ser un altre dels que van ingressar als fons historicopatrimonials de la Diputació d'Alacant amb l'escut dels Paravesino.

A més, també aquest escut presenta una altra característica similar al que competeix aquesta fitxa, ja que hi apareix un braç amb mà tancada que porta una branca amb diverses fulles de difícil identificació (llorer?)

El següent escut també pertany a un cognom procedent d'IRLANDA. Es coneix que un membre d'aquest cognom va passar a Alacant a finals del segle XVIII, on es va establir i va tenir una gran descendència que va emparentar amb diferents famílies de la noblesa alacantina.

Finalment, és curiós destacar que, igual que a l'escut de la família PARAVESÍ es representa un cigne nedant sobre aigua, també hi ha aquest símbol decoratiu i ple de significat en altres blasons. Per exemple, dues oques, però en casernes diferents ofereix l'escut de la família BRIONES, i les comparteix amb dues casernes més amb castells.

Un escut molt similar al dels Briones és el de RIERA. D'altra banda, la família CASTILLO té una sola oca al seu escut, però amb dues casernes més o un bernat pescador és el que apareix a l'escut dels SÁNCHEZ.

La família COLOMA, juntament amb molts altres elements, també presenta dues oques al seu escut. Una altra agró apareix a l'escut dels GARCÍA.

BIBLIOGRAFIA

- MARTÍNEZ MORELLA, V., Llinatges i blasons de la ciutat d'Alacant, Alacant, 1956.

- PANTOJA ROMANÍ, A; BOLUDA AMAT, C, "Catalogació i estudi dels escuts heràldics de la comarca L'Alancantí". Ajuts a la Investigació, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1986-87 pp. 217-231."

- PARDO DE GUEVARA, I. Manual d'Heràldica Espanyola. Madrid, 1987.