MAIES

 

DES DEL 25 DE MAIG DE 2017

www.marqalicante.com/mayas


 

 

L'ENIGMA DE LES CIUTATS PERDUDES
 

L'exposició ens submergeix a la selva, bressol de la cultura maia. Aquí apareixen els immensos temples i palaus. Com a testimonis muts d'una civilització perduda, les ciutats encara guarden molts misteris sense resoldre entre els murs. Els maies van habitar la Península de Yucatán. La seva cultura es desenvolupa en un territori que té el seu centre a Guatemala i s'estén cap a Belize, i part de Mèxic, El Salvador i Hondures. Va aconseguir el seu màxim desenvolupament durant el primer mil·lenni abans de la nostra era, quan els reis es converteixen en divinitats i governen ciutats com Tikal, Palenque, Copán o Calakmul.

 


 

 

SALA I: LA CREACIÓ DEL MÓN MAIA

El Popol Vuh, recull el mite de la creació. Quan no hi havia res més que silenci i buit, els déus, ocults a l'oceà profund, es van reunir un dia i van omplir la terra de muntanyes, valls, rius i llacs. Pronunciant el seu nom, van crear els animals que són els guardians de boscos i muntanyes.

Com als pioners de la investigació, a la primera sala ens sorprèn l'arquitectura monumental de les piràmides evocades al muntatge, i ens sorprèn que es puguin desxifrar els secrets d'una escriptura jeroglífica disposada en esteles, llindes, altars o en preciosos recipients de ceràmica.

La cultura maia és complexa. La seva economia se sustenta a l'agricultura i el comerç, realitzat a cop de portador. A les milpes, o horts propers als habitatges, es cultiva amb una tècnica pròpia la carbassa, el fesol i el blat de moro, producte aquest tan essencial que és evocat en la seva deïtat principal, el Déu el Blat de moro. Per a l'abastament de l'aigua a la temporada seca, van construir cisternes i canalitzacions. El cacau va assolir un valor especial, en les celebracions i també com a element d'intercanvi. La vida es regia per l'exactitud dels calendaris, basats en un coneixement matemàtic i astronòmic excepcional.

 

 

Sala II: ESPLENDOR I COLAPS DE LA CULTURA MAJA

Les voltes caracteritzen l'interior del temple maia. En la seva estructura es basa aquest segon gran ambient, on s'aborda l'apogeu de la cultura a l'anomenat Període Clàssic, amb el desenvolupament de grans de ciutats com Tikal i Calakmul, els seus palaus monumentals, la importància del rei divinitzat i la seva cort de nobles, escribes, músics i servents.

Els sobirans arribaran a dividir el territori rivalitzant en riquesa i poder, duent a terme aliances i guerres. Les representacions sobre els déus i els seus ritus demostren la importància d'un món simbòlic compost per nombroses deïtats a què s'adorava mitjançant rituals, que incloïen ofrenes, danses i fins i tot sacrificis de sang.

Entre el 800 i el 1000 l'edat d'or d'aquesta gran cultura va arribar al final. Les guerres successives i l'augment de les sequeres van portar al col·lapse de la societat, amb l'abandonament de les ciutats. La cultura maia continuarà sota noves formes. Al Postclàssic urbs com Chichen Itzá i Mayapán seran importants centres comercials.

 

 

SALA III: ELS HOMES I DONES DEL BLAT DE MORO

Després dels animals, els déus van crear els primers éssers humans a partir del blat de moro. El cel amb el blau característic de la cultura maia i els volums de les seves construccions inspiren l'ambient de la tercera sala. És el torn de la contemplació de les grans realitzacions pètries: esteles, plafons i escultures monumentals, i d'acostar-se a les creences profundes d'aquella cultura a partir de la comprensió de les pintures de San Bartolo.

L'escultura monumental de l'home amb atributs de jaguar, emulant la postura d'aguait del felí, anticipa la contemplació de diferents escenes recollides en impressionants esteles, com els rituals de Ceibal, o de Dues Pilas que mostra el jove Rei en ple ritual de sacrifici de sang. El poder del sobirà es fa veure en els atributs que caracteritzen el de Calakmul i Machaquil·là. El rei jugador de Pilota, i el de Lacanha com a Déu del Blat de moro, adverteixen de l'enorme importància del sobirà a l'univers social maia, imatges que contrasten amb la d'un captiu lligat, de genolls i desposseït del seu estatus, a punt de ser sacrificat, exemple i propaganda de la victòria en batalla.