Els cups
Als jaciments de la Contestània hi ha pocs exemples de cups construïts en època ibèrica.
L'únic constatat fins ara es troba al jaciment de l'Alt de Benimaquía, Dénia i la seva cronologia abasta des de finals del s. VII fins a mitjans del VI a. C. Als departaments 1, 2, 4 i 5 van existir uns cups que es poden considerar els antecedents dels de la Illeta. Es caracteritzen per tenir dues piques o plataforma de premsat i pileta situades a diferent alçada, revestides amb morter d'argila.
Departament 4 de l'Alt de Benimaquia amb les dues piletes

Reconstrucció del departament 4 de l'Alt de Benimaquia
A la resta de la península trobem alguns exemples de cups:
Al territori edetà, al departament 15 del Tossal de Sant Miquel, Llíria, s'ha documentat una plataforma de premsat amb una cubeta situada a nivell inferior que també ha estat interpretada com un cup. En aquest cas els arrebossats també són d'argila.
Planta de l'illa 7 del Tossal de Sant Miquel amb departament 15, segons Dies Cusi.
Al municipi de Requena, a Solana de les Pilillas al territori de Kelin, hi ha una sèrie d'estructures tallades a la roca que consisteixen en dues piletes situades a diferent alçada.

Dos dels conjunts de piletes de Solana de les Pilillas, Requena
A la regió de la Turdetania, als jaciments del Castell de Dña. Blanca i al de les Cimeres, Port de Sta. Maria, Cadis durant el s. IV a. C hi ha altres exemples que presenten un fort component púnic. Són cups construïts però amb un esquema diferent. En aquesta ocasió les piques són tres, i estan revestides amb morter de calç, com les de la Illeta.

Piletes del poblat dels Cims, Port de Sta. Maria, Cadis
Els cups de la Illeta comparteixen amb els contestanans i edetans el nombre de piletes però s'assemblen als turdetans als revestiments de morter de calç.

Piletes superior i inferior del cup de la Casa del Cura de la Illeta dels Banyets

Pileta inferior del cup del sector G de la Illeta dels Banyets.
Entre la matèria orgànica recuperada als estrats ibèrics de la Illeta dels Banyets destaca l'alt nombre d'exemplars d'ossos de raïm.

Vitis vinífera recuperada a nivells ibèrics de la Illeta dels Banyets
La pileta superior del cup de la casa del capellà s'abastia de raïm a través d'una finestra que comunicava amb un pati. Aquesta solució la trobem en època romana a prop de Pompeia, a la vila del fons Agricoltura de Pisanella
Vila del fons d´Agricoltura. Finestra de comunicació entre el pati i la pileta de trepitjat, segons Grete Stefani
Aquesta mateixa solució s'ha utilitzat en l'agricultura tradicional i encara podem trobar nombrosos exemples:

Llargar tradicional d'Orito. Segons MJ Pastor Alfonso.

Lagar a Santa Inés, comarca d'Arlanza, Burgos.
https://undiaenmicasaruralburgos.wordpress.com/tag/wine/
