L'habitatge
És l'únic habitatge que coneixem del poblat de la Illeta en època ibèrica. Aleshores, on vivien les persones que treballaven aquí? Una de les hipòtesis plantejada és que els edificis tinguessin dues plantes, la inferior l'empraven com a lloc de treball i la superior com a habitatge.
Hipòtesi de reconstrucció de l'illa 3 amb l'habitatge, el cup i el segon pis sobre aquest, amb les escales d'accés localitzades al pati.
A la Illeta hi ha elements que al·ludeixen a la vida quotidiana dels seus habitants.
A l'interior de la casa es van trobar peces de teler i fusaioles que indiquen la feina del teixit de teles.
Pes de teler
.JPG)
Fusaioles
Pel que fa a l'alimentació, els estudis carpològics denoten la presència de cereals com el blat i l'ordi, llegums, fruits com figues, pomes/peres, magraners, olives i raïm.
Se n'han trobat nombrosos exemplars de molins giratoris, alguns servien per moldre cereals i altres van poder servir per fer farines de peix.
Els estudis d'ictiofauna han revelat la presència de nombroses espècies de peix, cosa que indica l'aprofitament dels recursos del mar. Destaquen els peixos de mida petita i mitjana com la sardina, verat, cabreta, voga, dentó, sards, pargos xopa i morena.
L'abundància de les restes i la composició anatòmica (escates i restes de cap) i el tractament a què se'ls va sotmetre suggereixen que es tracta de les restes d'una activitat industrial dedicada a l'elaboració de conserves de peix.
Restes d'ictiofauna durant el procés d'excavació
També s'hi han identificat ossos de 7 espècies animals domèstiques; ovelles, cabres, porcs, bous, gossos, cavalls i ases. A més també es té constància de sengles silvestres, per la qual cosa la caça seria també una important font d'alimentació. Les espècies identicicades són el conill, la llebre, el cérvol, la cabra salvatge, la guatlla, la baldriga cendrosa i la gavina.
