Fitxa del mes. Fíbula de doble ressort

La fíbula que aquí estudiem procedeix del Sector VII del jaciment de Penya Negra, el qual va ser exhumat a les campanyes de 1980 i 1981 (González Prats, 1983, 173). Peña Negra és un jaciment arqueològic ubicat a la localitat alacantina de Crevillent. Es tracta d'un jaciment compost per cinc estacions (González Prats, 1983, 35) amb una ocupació prolongada, on trobem horitzons calcolítics, del Bronze Antic, Bronze Final, Orientalitzant i Ibèric Ple (González Prats, 1983, 28)

Les fíbules de doble ressort tenen aquest nom perquè es troben formades, a més de per les parts típiques de qualsevol tipus de fíbula (pont, mortalla, agulla, etc.), per dos ressorts, tant a la capçalera, com al peu, mentre que la resta de les fíbules només compten amb un, el de la capçalera.

La fíbula que aquí ens ocupa està fabricada en bronze, d'una peça, i té el pont senzill, de secció circular o filiforme, sense decoració de cap tipus. Els dos ressorts compten amb quatre espires cadascun, també de secció circular. El peu es conserva complet, amb la mortalla de pestanya. Tot i això, la fíbula no es conserva completa, ja que falta la major part de l'agulla, malgrat que compta amb part de la capçalera, deformada cap a l'exterior. 

Aquest tipus de fíbula, per la seva extrema senzillesa, s'elabora a partir d'un filferro fos, al qual se li dóna la forma de la fíbula, ja que aquesta és de la mateixa secció en tot el seu desenvolupament, fins a la mortalla, que es troba aplanada per albergar l'agulla.

Podem classificar aquesta fíbula a la Sèrie A de Cabré i Morán (1977), la primera de les sis en què divideixen les fíbules de doble ressort, en funció de la seva complexitat i la forma i secció del pont. Aquesta, per comptar amb secció filiforme en tot el seu desenvolupament, es classifica al primer dels tipus, la més antiga. Com hem dit anteriorment, és un objecte datat en època orientalitzant pel context arqueològic en què apareix (González Prats, 1983, 173). Argente situa les fíbules de doble ressort amb secció circular a principis i mitjans del s. VII aC, encara que arribarien a la Meseta a finals d'aquesta centúria o principis de la següent (Argente, 1986-1987, 142), data que concorda amb la proposta per E. Cabré i A. Morán, que daten aquest tipus a les necròpolis de la Meseta Oriental entre el primer quart del s. VI i avançat el IV aC (Cabré i Morán, 1977, 116).

El seu estat de conservació és deficient, ja que es troba fracturada (amb part de l'agulla perduda), deformada i rovellada. Actualment la fíbula es troba dipositada al MARQ, a l'armari LXIII B del Magatzem Visitable.

Pel que fa als paral·lels, hem de tenir en compte que les fíbules de doble ressort d'aquest tipus, tan senzilles, són molt habituals, trobant diversos exemplars molt similars al propi jaciment de Penya Negra (González Prats, 1983, 174, fig. 38), a La Olmeda (Guadalajara8) 141, Fig. 1, 5), o al Castro dels Castillejos de Sanchorreja (Àvila) (Maluquer, 1958).

La fíbula es troba publicada al llibre Estudi Arqueològic del poblament antic de la Serra de Crevillent (Alacant), d'Alfredo González Prats (1983), dibuixada a la pàgina 174, Fig. 38.

Figura 1. Fíbula CS 5213 segons González Prats (1983, 174. fig. 38).

BIBLIOGRAFIA

- ARGENT, JL, 1986-87: “Cap a una classificació tipològica i cronològica de les fíbules de l'Edat del Ferro a la Meseta Nord”, Zephyrus, 39-40, 139-157.

- CABRÈ, Mª.E. i MORÁN, JA, 1977: “Fíbules a les més antigues necròpolis de la Meseta Oriental Hispànica”, Revista de la Universitat Complutense (Homenatge a García i Bellido, III), XXVI, 109-148.

- GONZÁLEZ PRATS, A., 1983: Estudi arqueològic del poblament antic de la serra de Crevillent, Alacant.

- MALUQUER, J., 1958: El castre dels Castillejos de Sanchorreja, Àvila-Salamanca.