EXCAVANT EN UNA ESGLÉSIA
L'Arqueologia permet conèixer les societats del passat a través de les restes materials.
Un jaciment arqueològic integra les restes que hi ha sota el sòl i també aquelles construccions que perduren. Totes aquestes obres humanes formen les fites ben trenades del teixit de la Història. L?escenari presentat en aquesta sala arrenca fa 2.400 anys i arriba fins als nostres dies.
Es mostra una excavació hipotètica que podria haver estat realitzada en un medi urbà. A l'àmbit del claustre d'una església o monestir gòtic el segle S. V que mostra les parts constructives i diferents afegits, reformes i accions de l'home al llarg de la seva existència, s'ha excavat i descobert que s'edificà sobre una àrea habitada des d'antic.
A l'àrea excavada, la fase més antiga, del segle IV aC, és una construcció ibèrica adossada a una muralla situada a l'extrem d'un poblat, ja que a l'exterior hi ha un camí amb empremtes de carrilades retallades sobre la roca. Les restes constructives i objectes trobats evidencien un abandó sobtat produït per un incendi a finals del segle III o inicis del segle II aC
Sobre aquestes ruïnes es va construir un habitatge romà d'inicis del segle I dC pavimentat amb un mosaic i amb parets decorades pictòricament. A l'àrea excavada només s'aprecia una cantonada de la vila i amb ella un camí, una cisterna i un cementiri documentat per la inscripció funerària. La casa es va abandonar a finals del segle II pel que vam trobar pocs objectes.
Sobre la casa caiguda s'anivella el terreny. Al segle V l'àrea es va utilitzar com a cementiri, del qual és testimoni una tomba construïda amb teules a doble vessant. Després d'una fase sense ocupació, definida per capes de terra i grava creades per arrossegaments de pluja, al segle XII els musulmans van construir un altre habitatge al costat d'un camí a les proximitats del qual també hi ha un cementiri. De la casa només se n'observa una cantonada, una canalització i un pou cec; i del cementiri, dos soterraments en fossa.
La casa es va enderrocar a finals del segle XIII i al segle XV es va construir l'edifici religiós cristià. Per crear les fonamentacions del pòrtic del claustre, es van obrir profunds forats que van excavar les restes precedents. La volta del pòrtic es va emplenar amb atuells per alleugerir el pes de l'estructura. Els murs de carreu van ser posteriorment arrebossats i sobre ells es van realitzar al llarg del temps grafits i reformes com la modificació i tapiat de finestres.
