CATÀLEG

  TRESOR DE LA MARINA ALTA
Pic de l'Àguila (Dénia).

Or
Torcs:
h: 13 cm; a: 10'2 cm
h: 13'1cm; a: 10'6 cm
h: 12'2 cm; a: 10'5 cm
Penjoll:
h:1'6 cm; a:1'8 cm
Ibèric
Segles V-II a. C. 
 

Es tracta d'un conjunt auri de 3 torques o collarets i un penjoll. Els primers són barretes que presenten una secció circular el gruix de la qual decreix cap als extrems formant un fil que en els caps es recargola per aconseguir l'enganxament de tots dos. A la part inferior formen bucle amb dos comptes esfèrics (esclafats en un d'ells) enfilats a cada costat en dos dels torcs. Al tercer el bucle està decorat amb un reticulat i triangles de línies incises i d'ell penja un penjoll que es va fer a partir d'una làmina d'or retallada simètricament en forma de dos cercles units per una tira amb decoració estriada que es va doblar al bucle unint-se els cercles sobre els quals.
El penjoll aïllat té forma de flor de lotus esquematitzada. Cadascuna de les dues cares presenta decoració de filigrana i cercles de fil d'or. La joia quedaria suspesa mitjançant la doble anella unida per fil de cinta que corona la peça.
Sota cada voluta estan soldades dues anelles de les quals pengen altres petits penjolls en forma de magrana i d'una altra anella al vèrtex inferior penjaria un altre element avui perdut.
Recentment les quatre peces que componen la troballa han estat analitzades per un equip de la Universitat de València que ha determinat un aliatge compost per un alt percentatge d'or, superior al 90 %, plata i coure.
El conjunt de joies era dins d'un mur de maçoneria del jaciment, cosa que indica que es tracta d'una ocultació. Recents investigacions consideren que el Pic de l'Àguila va ser un fortí erigit per al control i defensa de Dianium i el seu territori durant les guerres sertorianes (80-73 a. C.) ja que diversos autors clàssics (Ciceró, Salustio, Estrabón) esmenten que aquesta ciutat és la base naval de Sertori i un dels seus últims enclavaments penins. Per això, potser algun esdeveniment relacionat amb la contesa civil va obligar a amagar aquest tresoret que no es va tornar a recuperar fins a més de dos mil anys després.
Les joies poden ser més antigues, com indiquen A. Perea i C. Aranegui encara que un dels paral·lels per a aquestes peces el trobem al conjunt de collarets de Santana da Carnota, a Portugal que presenten una decoració semblant al que adorna un dels torcs, ia més van ser també ocultats en el mateix moment històric.
CS: 12255, 12256, 12257, 12258
PEREA, A. i ARANEGUI, C., 2000.
FERRERO, JL et alii., 2001.
SOLER, J. i OLCINA, M., 2002.