CREU DE TERME

Pedra arenosa
Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia

Creu de terme o peiró, tipus de molló que se situava a l’entrada dels pobles i al costat dels camins. La creu exercia una funció protectora cap a la població i animava a la devoció dels que entraven o eixien. La creu de terme de Dénia, coneguda com “creu gòtica”, fou encarregada per la vila de Dénia, junt amb altra creu semblant, a l’escultor mallorquí Jaume Blanquer. Segons l’albarà de pagament que es conserva a l’Arxiu Municipal de Dénia, el consell denier va pagar, el 20 de setembre de 1609 a Jaume Blanquer, 75 lliures pel treball de “mans i pedra” d’ambdós creus, de les quals només s’ha conservat la de la porta de la Mar.

La creu es va col·locar l’any 1612 al camí de la Mar, “dret al portal d’entrada”, i s’ha de contextualitzar en un temps de millores de la població sota la tutela de Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, duc de Lerma i V marqués de Dénia, el qual l’any 1612 aconseguirà del rei Felip III la concessió per a la vila de Dénia del títol de ciutat. La creu romandrà en aquest indret fins l’últim quart del segle XIX quan, amb el procés urbanitzador del camí de la Mar, siga reubicada a la plaça de l’antic convent franciscà de Sant Antoni on continuarà fins a l’inici de la Guerra Civil. Després de patir un assalt, la creu es traslladà el 1937 al depòsit d’Alacant. L’any 1941 s’instal·la al pati de la catedral d’Oriola. Calgueren llargues gestions perquè tornara a Dénia l’any 1982.

Des del punt de vista estilístic, la creu se situa en el tardorenaixement. Presenta com a base una escalinata poligonal de tres graons que arriba a un podi octogonal amb fornícules d’arc de mig punt. La columna, de fust llis, es remata amb un gros capitell historiat de huit cares amb imatges de sants entre columnes toscanes, emmarcades amb fornícules amb veneres. Des del punt de vista iconogràfic, en el capitell apareixen sant Sebastià, santa Bàrbara, sant Vicent Ferrer, sant Roc (futur patró de Dénia) i sant Francesc d’Assís. Les altres tres imatges, molt de deteriorades, no permeten una identificació clara.

Tres figures de querubins reforcen els quatre braços, decorats amb volutes, que inclouen pel costat de la Verge María, les al·legories dels evangelistes, l’àngel (sant Mateu), el bou (sant Lluc), l’àguila (sant Joan) i el lleó (sant Marc). Per la part de Jesucrist crucificat tenim, en el braç superior, l’acrònim INRI i la corona d’espines i en els laterals a sant Joan Evangelista i la Dolorosa. Les imatges de la Verge i de Jesucrist no s’han conservat.

Cronologia. Primera meitat del segle XVII. Dimensions. Alçària: 188,50 cm. Amplària: 77,00 cm. Seser 2013. RSP/JAAD