MARQ Alicante utiliza cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia de navegación
y realizar tareas de analítica. Si continúa navegando, entendemos que acepta nuestra política de calidad y de cookies.

Cerrar este mensaje











Museo

 

Museu  |  Localització   |  Horaris   |  Tarifes   |  serveis  |  Col·leccions   |  Compra d'entrades  |  Galeria d'imatges

 

 

CATÀLEG

   DAMA DE CABEZO LUCERO 
Necròpoli de Cabezo Lucero
(Guardamar del Segura, Alacant)



Pedra gres
h: 49 cm; a: 54 cm; e: 33 cm
Ibèric
Fi del segle V aC, inicis del segle IV aC
 

Escultura reconstruïda com un bust femení en posició frontal.
A partir dels criteris de restauració que van ser triats en el seu moment per a presentar aquesta nova mostra de l'escultura ibèrica, podem indicar que existeixen dos grups de fragments que donen cos a la restitució proposada. D'una banda, el cap i arrencada del coll amb els elements d'adorn i vestimenta que els cobreixen i embelleixen i, d’una altra, la sèrie de collarets que pengen sobre el pit. Ambdues agrupacions de trossos no arriben a tocar-se per molt poc, encara que atesa la similitud de la pedra, talla i lloc de troballa no es va dubtar que tot era part de la mateixa escultura.
Del cap la part més danyada és el rostre. En el bloc trobat no quedaven pràcticament trets facials. No obstant això, es van poder adherir fragments que van donar forma a una mica més de la meitat de la cara, fonamentalment el costat esquerre. El front és lleugerament inclinat, l'ull, molt perdut i remarcat amb incisió, permet reconèixer una configuració ametlada. El nas, al qual li falta la punta, es mostra recte i obre lleument les aletes per a definir uns orificis nasals amplis. La boca és ondulant i remarcada per llavis carnosos. El mentó, una mica prominent, enllaça amb l'arrencada del coll, que se suggereix no molt robust.
Està coberta per un mantell d'aparença pesat pel plec arquejat que corona el front i amb el qual s'obre des dels rodets. El mantell cobreix un tocat, visible al front. Completa l’ornament superior un adorn, que apareix per davall de la vora del capell, consistent en una sèrie contínua de semicercles. Es tracta amb tota probabilitat d'una diadema.
Els elements més cridaners, que ens recorden immediatament la Dama d'Elx són els rodets, encara que més esquemàtics que en aquella, per a albergar el cabell. Els originals probablement estigueren fets amb làmines de metall.
L'altre conjunt que forma part de la reconstrucció de l'escultura reuneix els fragments del pit cobert per collarets. Un fi ressalt a la part superior indica l'escot de la túnica, que suggereix forma arrodonida. En dos dels collarets pengen medallons que representarien peces d'or o plata en forma de llengüeta, enfilats pel que serien cordons o cercles metàl•lics. Dels altres dos collarets, els models dels quals serien de pasta vítria, el superior està constituït per grans en forma d'oliva, esfèrics i plans; l'inferior mostra parells de grans discoïdals entre els quals es col•loquen altres en forma de tonellet.
La Dama de Cabezo Lucero va ser destruïda ja en època ibèrica com altres escultures del jaciment, alguns fragments de les quals es van utilitzar com a falques per a urnes cineràries d'alguna tomba. Aquest fenomen “iconoclasta”, matisat en les últimes investigacions, s'ha detectat en altres cementeris i va ser causat potser per convulsions socials o canvis del ritual a la fi del segle V i inicis del segle IV aC.
Independentment que es tractés originalment d'un bust, són innegables els trets que l'emparenten amb la més famosa de les escultures ibèriques. Això posa en relleu diverses consideracions. En primer lloc que la “Dama d'Elx” no és un unicum sospitós o clarament fals tal com afirmava fa alguns anys un autor nord-americà. Que l'escultura de Guardamar hagués estat trobada en excavació arqueològica científica i en lloc pròxim a la il•licitana són fets suficients per a buidar qualsevol dubte sobre l'antiguitat d'aquesta. La proximitat geogràfica d'ambdues peces, a més d'altres exemples que no són de tractament ací, indueix a pensar que va existir en l'àrea de les actuals comarques del Baix Vinalopó i Baix Segura un cercle escultòric definit, que en definitiva seria una forma d'expressió d'un entorn cultural homogeni, al sud de la Contestània Ibèrica.
CS: 6108
LLOBREGAT, E. i JODIN, A., 1990.
ARANEGUI, C. et alii, 1993.



 

te puede interesar te puede interesar

 

 

 

VEURE TAMBÉ

Salas   

 Col·lecció MARQ











 

 

 

 


  

 


 

 

 

 

 

 


 

síguenos en facebook síguenos en twitter Canal Vimeo del MARQ la tienda del MARQ reservas escolares  

Página diseñada y realizada por
CREHAZ COMUNICACIÓN Y TECNOLOGÍA