MARQ Alicante utiliza cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia de navegación
y realizar tareas de analítica. Si continúa navegando, entendemos que acepta nuestra política de calidad y de cookies.

Cerrar este mensaje












 

 

 

PIEZA DEL MES. Pinta decorada (fragment)

 

 


 

 

                  PINTA DECORADA (FRAGMENT)
 

Mola d’Agres
Bronze Final
1300-800 a.C.

Ivori
Alt.: 2’9 cm; amp.: 1’8 cm; gruix: 0’4 cm; pes: 2’2 g

 

CS: 1683

Signatura: MA/81-V-3

 

Catalogació: Daniel Belmonte Mas (Data: 10/06/1998)
Complimentació: Elena González Nicolau (Data: 24/09/2014)

 

 

 

Fragment de pinta, element d’aixovar personal, elaborat mitjançant les técniques de tallat i polit sobre una fina placa d’ivori de forma i secció rectangulars. Conserva l’arrencada de les pues en la part inferior, però falta la major part de la peça.  Posseïx decoració incisa per les dues cares amb motius geomètrics. La composició, igual per ambdues cares, presenta dues bandes horitzontals en les parts superior i inferior. Estan decorades amb triangles que formen rombes emplenats de línies paral·leles. Dos línies verticals emplenades de punts semblen emmarcar la composició central, de la qual soles es conserva l’arrencada d’unes línies diagonals paral·leles entre sí. Restaurada al MARQ en 2006, (FTR 253) es neteja, dessala i consolida la peça, que presentava brutícia i exfoliacions. Actualment està estable. 

El fragment de pint, que s’exposa a la Sala de Prehistòria de l’exposició permanent   del MARQ (PH-VITRINA 15),prové de la terrassa sud-oriental del jaciment de la Mola d’Agres, un sector d’estratigrafia alterada i on el material, característic del Bronze Final/Ferro Antic, apareix remenat (Estrat: Capa 3, Sector: V, UEM: 11). A este conjunt pertanyen diversos fragments d’ivori, un bé escàs i de difícil aprovisionament: la pinta, fragments de braçalets i una gran rodanxa de defensa sense treballar.

L’abundància de matrius i objectes d’ivori que apareixen ha fet pensar en l’existència d’un taller de producció d’artefactes d’este material, en funcionament durant el Bronze Ple. Dins el context d’enriquiment de les elits socials i d’intercanvi tant de matèries i objectes com de cànons estètics, les pintes decorades són un clar exemple del desenvolupament que assoleix la producció d’adorns personals sobre matèries dures animals durant l’Edat del Bronze. Així, la presència del taller d’ivori en la Mola d’Agres  indica l’existència en la zona d’una l’èlit ja ben conformada que demandava adorns de prestigi (Pascual Benito, 1995).

L’ivori, documentat únicament en el sud-est peninsular i en les Illes Balears durant l’Edat del Bronze, arribava junt amb el coure a través d’una àmplia ret de circuits d’intercanvi. En este moment, es produeix un canvi respecte a les èpoques anteriors en quant a les rutes i els punts d’exportació. Sembla que deixa d’arribar per via atlàntica des de Marrocs: ara prové de la zona d’Orà, entra pel sud-est, entre altres punts, i és redistribuït pels nuclis de l’àrea septentrional de la Cultura de l’Argar. L’ivori analitzat és d’elefants i d’hipopòtams asiàtics i africans.

Així, la provinença de la matèria primera per a l’elaboració d’objectes d’adorn és una mostra de la participació de la Mola d’Agres en un ampli circuit d’intercanvis. La forma i la decoració d’alguns dels objectes que s’hi elaboren en el taller apunten en la mateixa direcció: el registre arqueològic de la costa llevantina peninsular presenta, durant la segona meitat del II mil·lenni aC, imitacions dels artefactes de consum elitista dels grups del nord d’Itàlia, en concret de les Terramare de la vall del Po. Esta similitud s’entén per l’existència d’un ampli circuit de contactes interregionals amb el Mediterrani central, previ a les rutes fenícies.

A partir del segle XVI aC, l’èlit participa en estos circuits a través d’una ret d’enclavaments del sud-est peninsular controlats pels nuclis principals, com Cabezo Redondo. En este context s’emmarca el control de la circulació de l’ivori, que explica en part el gran desenvolupament de les zones septentrionals del territori argàric.

En este sentit, són importants les produccions locals de la Mola d’Agres imitant els patrons estilístics i morfològics de les Terramare: la seua cronologia tardana (segles X i IX aC) demostra que el Vinalopó continuava sent una via de difusió integrada en este circuit mediterrani fins i tot després de l’abandonament de Cabezo Redondo, durant l’últim terç del II mil·lenni aC (López Padilla, 2011).

La Mola d’Agres, on l’ivori continua arribant per la via que connecta el Vinalopó amb el Serpis, és durant el Bronze Final un punt de gran importància geoestratègica dins la ret d’intercanvi i redistribució. S’hi han recuperat peces de gran riquesa i singularitat on podem observar els paral·lels amb els adorns terramaricolans: entre els objectes que mostren esta semblança destaquen la pinta i un xicotet mànec d’ivori decorat. També la fíbula de colze ad occhio, d’inspiració sícula i amb els mateixos motius decoratius que la pinta, n’és una mostra de la imitació dels objectes de prestigi del Mediterrani central.

Este tipus de pintes sobre matèria dura animal apareixen sobretot al llarg de la costa mediterrània i sud-atlàntica de la península. El fragment recuperat a la Mola d’Agres presenta la mateixa decoració geomètrica incisa que els exemplars de Sont Matge, Pic dels Corbs, San Jorge i Huerto Pimentel, de cronologies coincidents (Bronze Final/Ferro Antic). Totes segueixen el cànon estètic de les pintes de Terramara, encara que estes estan elaborades sempre sobre banya de cérvol i les peninsulars presenten major diversitat en eixe aspecte.

Cal apuntar que inicialment es va identificar la materia primera de la pinta amb l’os, com ha succeït amb tants altres objectes d’ivori. No obstant, amb un anàlisi macroscòpic poden observar-se les línies de creixement anual (línies d’Schreger) que confirmen que es tracta d’ivori. Fins i tot, segons l’angle d’obertura podria determinar-se si es tracta de dentina d’elefant o de mamut. Amb el pas temps, estes línies són més marcades i observables a causa de l’exfoliació que pateix l’ivori.

Les pintes durant de l’Edat del Bronze són segurament elements d’adorn amb connotacions de prestigi social o apotropaiques. Al contrari que en el Neolític i l’Edat Antiga, on les pintes sí que s’utilitzaven per decorar la ceràmica i cardar la llana, respectivament; sembla que este tipus de pintes decorades han perdut la funcionalitat directament relacionada amb la seua forma i es converteixen en un objecte simbòlic (Curel Castro, 1988). 

 

PARAL·LELS

Pinta de Son Matge (Illes Balears).  Pinta sobre ivori (ca. 1300-1000 cal aC).Decoració incisa: motius geomètrics a base de triangles i rombes emplenats amb línies paral·leles. Presenta decoracions diferents en cada cara.

Fragment de pinta de Pic dels Corbs (Sagunt). Pinta sobre banya de cérvol (1100 cal aC). Decoració incisa per les dues cares: triangles emplenats amb línies obliqües. Té els extrems apuntats i elevats.

Fragment de pinta de Huerto Pimentel (Sevilla). Pinta sobre os. Decoració incisa: bitriangles per una cara i línies trencades per l’altra.

Pinta de San Jorge (Teruel). Pinta sobre os (VIII-VII aC). Decoració incisa: presenta triangles i rombes emplenats amb línies paral·leles. Presenta tres perforacions.

Pintes de Castione dei Marchesi (Itàlia). Pintes sobre banya de cérvol (1500-1100 aC). Decoració incisa: motius geomètrics a base de cercles amb punt central, quadrats i triangles i rombes emplenats amb línies paral·leles. Presenten un aplic perforat a la part superior.

 

BIBLIOGRAFIA

-           Barrachina Ibáñez, A.: “Nuevos datos para el estudio del final de la edad del bronce en las comarcas septentrionales valencianas: la fase III de Pic dels Corbs de Sagunt” en Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, nº 27 Diputació de Castelló, p.49, fig.9.

-           Castro Curel, Z.; “Peines prehistóricos peninsulares” en Trabajos de Prehistoria, vol. 45, nº 1, 1988, CSIC, pp.343-258

-           Gil Mascarell, M. y Peña Sánchez, J.L.: “La fíbula ad occhio del yacimiento de la Mola d’Agres”, Saguntum P.L.A.V., nº 22., Universitat de València, 1989, València, p.141, Fig. 8.

-           Gil Mascarell, M. y Peña Sánchez, J.L.: “Las fases de ocupación en el yacimiento de la Mola d’Agres (Agres, Alicante)” en Recerques del Museu d’Alcoi nº 3, 1994, Alcoi, pp. 111-120

-           Gil Mascarell, M.: “El poblado de la Edad del Bronce de la Mola d’Agres (Agres, Alacant)”, XVI Congreso Nacional de Arqueología, 1982, Zaragoza, pp.269-276.

-           López Padilla, J.A.: “A propósito de algunos objetos de hueso y marfil de la Mola d’Agres (Agres, Alicante)” en Alberri nº5, 1992, pp.9-28, fig.4.

-           López Padilla, J.A.: “Asta, hueso y marfil : artefactos óseos de la Edad del Bronce en el Levante y Sureste de la Península Ibérica (c. 2500-c. 1300 cal BC)”, MARQ, Alicante, 2011, p. 241 (fig. IV.3.60: 13) i p.477 (fig. V.2.137 i v.2.138).

-           López Padilla, J.A.: “Asta, hueso y marfil: artefactos óseos de la Edad del Bronce en el Levante y Sureste de la Península Ibérica (c. 2500-c. 1300 cal BC)”, MARQ, Alicante, 2011.

-           López Padilla, J.A.: “Dinámica de producción y consumo de marfil en el sudeste y área centro-meridional del levante peninsular entre ca.2200 y ca. 1200 aC”, en Banerjee, A.; López, J.A. y Schuhmacher, Th. X. (eds.): Elfenbeinstudien. Faszikel 1: Marfil y elefantes en la Península Ibérica y el Mediterráneo occidental, Iberia Archaeologia nº 16, 2012, Deutsches Archäologisches Institut, Madrid; MARQ, Alicante, p. 151, fig. 11 i 12b.

-           Lorenzo Magallón, I.: “Avance sobre las excavaciones del yacimiento de San Jorge (Plou)” en KALATHOS, Revista del Seminario de Arqueología y Etnología Turolense, Colegio Universitario de Teruel, Teruel, 1985-86, pp.41 i 43, fig. 3.1., làm. III. 2.

-           Miguel Tejero, J. : “Hueso, asta y marfil. Tecnologia de la explotación de las materias óseas en la Prehistoria“, Societat Catalana d’Arqueologia, 2009, Barcelona.

-           Pascual Benito, J. LL.: “El taller de marfil del Bronce Pleno de la Mola d’Agres (Alicante)” en Banerjee, A.; López, J.A. y Schuhmacher, Th. X. (eds.): Elfenbeinstudien. Faszikel 1: Marfil y elefantes en la Península Ibérica y el Mediterráneo occidental, Iberia Archaeologia nº 16, 2012, Deutsches Archäologisches Institut, Madrid; MARQ, Alicante, pp. 173-197.

-           Pascual Benito, J. LL.: “Origen y significado del marfil durante el horizonte capaniforme y los inicios de la Edad del Bronce en el País Valenciano” en Saguntum nº 29, Universitat de València, 1995, València, p.21.

-           Peña Sánchez, J.L. et al.: “El poblado de la Mola d’Agres. Homenaje a Milagro Gil-Mascarell Boscà”, Generalitat Valenciana, 1996, València, p.173.

-           Provenzano, N.: “Fiche des peines” en H. Bage-Mahieu et al. Fiches typologiques de l’Industrie osseuse prehistorique. Cahier IV. Objects de Parure, Universite Aix-en-Provence, 1991, fig.2.

-           Provenzano, N: “Produzione in osso e corno delle terramare emiliane” en Bernabó Brea, M.; Cardarelli, A. I Cremaschi, M. (eds.): Le Terramare, la più antica civiltà padana,  Catalogo de l’esposizione, Milano, p. 527-587.

-           Tejera Gaspar, A.: “Excavaciones arqueológicas en el Huerto Pimentel: Lebrija, Sevilla” en Noticiario Arqueológico Hispánico, nº26, 1985, p.104, fig. 11, lám. VI. 1-2.

-           Tejera Gaspar, A.: “Huerto Pimentel (Lebrija, Sevilla): Un poblado del bronce medio y final en la Marisma del Guadalquivir”, XV Congreso Nacional de Arqueología, 1997, Lugo, p. 205.

-           Waldren, W. : “The Beaker Culture of the Balearic Islands”, BARIntSer 709 (Western Mediterranean Series 1), 1998, Oxford, fig.15.

te puede interesar te puede interesar

 

 

Localización | Horarios | Tarifas | Mapa web | Política de privacidad

 

SEDE ELECTRÓNICA | info@marqalicante.com | Tlf.: 965 149 000

síguenos en facebook síguenos en twitter Canal Vimeo del MARQ la tienda del MARQ reservas escolares  

Página diseñada y realizada por
CREHAZ COMUNICACIÓN Y TECNOLOGÍ