FASES DE LA MURALLA ORIENTAL I (FASE CARTAGINESA)

Yacimiento arqueológico del Tossal de Manises


 

 

FASES DE LA MURALLA ORIENTAL I (FASE CARTAGINESA)

En estos momentos me encuentro en la vertiente septentrional del yacimiento arqueológico del Tossal de Manises, en un punto en el que podemos distinguir a la perfección dos lienzos murarios de distinta cronología: el de época púnica y el romano.

La muralla de época cartaginesa, con una cronología del siglo III a. C. y de escaso grosor en este lado (aproximadamente 1 metro), estaba dotada de grandes torres huecas de dos pisos. La parte superior de la muralla era de adobe (bloque de arcilla o barro secado al aire), mientras que el zócalo de la misma estaba hecho de piedra. A una distancia de 10 metros se construyó un antemural con enormes bloques de piedras irregulares, cuya función consistía en impedir que los ingenios de asalto se aproximaran peligrosamente a la ciudad. El antemural no fue reutilizado por los romanos, por lo que hoy únicamente podemos apreciar el relleno de piedra y tierra que se situaba entre éste y la muralla.

BIBLIOGRAFÍA

OLCINA DOMÉNECH, M.; PEREZ JIMENEZ R. (1998): La ciudad ibero-romana de Lucentum (Tossal de Manises). Introducción a la investigación del yacimiento arqueológico y su recuperación como espacio público, Diputación de Alicante.

OLCINA DOMÉNECH, M. (2009): Lucentum (Tossal de Manises, Alicante) Arqueología e Historia, MARQ, Diputación de alicante.

OLCINA DOMÉNECH, M.; GUILABERT MAS, A. y TENDERO PORRAS, E. (2020) El Tossal de Manises-Lucentum. Entre los Barca y los Omeyas, MARQ, Diputación de Alicante.

 

 

FASES DE LA MURALLA ORIENTAL I (FASE CARTAGINESA)

En aquests moments em trobe en el vessant septentrional del jaciment arqueològic del Tossal de Manises, en un punt en el qual podem distingir a la perfecció dos llenços murarios de diferent cronologia: el d'època púnica i el romà.

La muralla d'època cartaginesa, amb una cronologia del segle III a. C. i d'escàs gruix en aquest costat (aproximadament 1 metre), estava dotada de grans torres buides de dos pisos. La part superior de la muralla era de tova (bloc d'argila o fang assecat a l'aire), mentre que el sòcol de la mateixa estava fet de pedra. A una distància de 10 metres es va construir un antemural amb enormes blocs de pedres irregulars, la funció de les quals consistia a impedir que els enginys d'assalt s'aproximaren perillosament a la ciutat. L'antemural no va ser reutilitzat pels romans, per la qual cosa hui únicament podem apreciar el farciment de pedra i terra que se situava entre aquest i la muralla.

 

 

STAGES OF THE EASTERN WALL (CARTHAGINIAN STAGE)

At the moment I am on the northern slope of the archaeological site of the Tossal de Manises, at a point where we can distinguish perfectly two murals of different chronology: the Punic and the Roman.

The Carthaginian wall, with a chronology of the 3rd century BC and of little thickness on this side (about 1 metre), was equipped with large hollow two-storey towers. The top of the wall was made of adobe (block of clay or air-dried clay), while the plinth of the wall was made of stone. At a distance of 10 metres, an anti-mural was built with huge blocks of irregular stones, whose function was to prevent the assault plants from getting dangerously close to the city. The antemural was not reused by the Romans, so today we can only see the filling of stone and earth that was located between it and the wall.

 

Volver

 

Pl Doctor Gómez Ulla s/n.  .   03013 Alicante.  .  Te. 965 149 000

www.marqalicante.com